Informació o propaganda

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Sempre s’havia cregut que una democràcia no podia funcionar correctament sense un poble adequadament informat. I això, informar correctament, se suposava que ho feien els mitjans de comunicació seriosos d’arreu del món. És clar que podien cometre errors o, fins i tot, manipular certes informacions en benefici de l’interès dels titulars o propietaris dels mitjans esmentats.

Però en el periodisme de qualitat prevalia majoritàriament la defensa de la probitat, amb directors i periodistes que, almenys, intentaven exposar dades autèntiques. La gent n’era conscient i els ho reconeixia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Aquesta percepció ha canviat i molt. Els mitjans de comunicació, per molt de prestigi que hagin tingut en altres èpoques, són percebuts actualment com a òrgans de propaganda de determinades idees, siguin de dretes, de centre o d’esquerres. O, en el cas transversal que a nosaltres ens toca de més a prop, catalanistes o espanyolistes. Allò que diuen, especialment en els comentaris editorials i en el tractament de les informacions, cau bé als partidaris perquè s’adapta als seus prejudicis. I, fins i tot, en el cas excepcional que algun mitjà vulgui demostrar una certa obertura ideològica i publiqui o difongui opinions que no coincideixin amb la línia que se li suposa, és percebuda pels seus com un gest de generositat i amplitud de mires i pels contraris com una simple aparença amb l’únic objectiu de vendre més i ampliar audiència.

Aquesta excepcionalitat i obertura, tot s’ha de dir, es pot trobar amb més freqüència en mitjans barcelonins que no pas en els de Madrid, sectaris fins a extrems que voregen la delinqüència. Ja deia Ramom Barnils, ens ho han recordat recentment, que deixar Espanya de banda no és per a nosaltres una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d’esquerres: és una simple qüestió de bon gust.

En qualsevol cas, la tendència maniquea que s’està imposant a la societat i als nostres mitjans de comunicació ve impulsada principalment des dels Estats Units i resulta molt preocupant. És la política del ‘tot o res’, del ‘estàs amb nosaltres o contra nosaltres’. És la de la “majoria moral” i del “tea party” estenent-se arreu del món. En el fons, no hi ha cap diferència entre això i els fonamentalismes religiosos de qualsevol signe.

I és que cada cop més, especialment amb Internet i la proliferació de blocs i tuits, la gent tendeix a agrupar-se amb els de la seva mateixa mentalitat, sense cap interès per conèixer opinions diferents, considerades, en qualsevol cas, propaganda enemiga.

Potser que ens ho fem mirar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019