És probable que el millor mitjà per seguir l’actualitat de la Catalunya Nord en català sigui El Punt Avui. Potser per la proximitat geogràfica amb el bressol d’El Punt, aquest diari sempre ha mostrat una sensibilitat especial pel que hi passa i el seu corresponsal, Aleix Renyé, acostuma a publicar temes propis sobre l’actualitat d’aquestes comarques sense limitar-se a les relacions intracatalanes –encara que les tingui molt en compte- i més enllà de l’actualitat parisina que sembla interessar més als altres rotatius barcelonins.

Un exemple d’aquesta cobertura és el reportatge publicat dilluns sobre el posicionament dels diferents candidats presidencials francesos sobre la possible oficialitat del que allí s’anomena “llengües regionals” i la possible ratificació per part de l’Estat francès de la Carta Europea de les Llengües regionals o Minoritàries. Una qüestió que ha passat per alt a la premsa, que en canvi sí van destacar les declaracions de Nicolas Sarkozy sobre Espanya per tal d’atacar el seu rival, el socialista François Hollande.

Explica l’article que tots els grans partits francesos contradiuen –en un sentit o un altre- els seus dirigents nord-catalans a l’hora de definir-se sobre l’estatus del català i les relacions amb la resta de Catalunya. Així, mentre Sarkozy va dir “qui s’estima França no pot estar d’acord amb la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries” el seu representant rossellonès –l’alcalde del Soler François Calvet- manté excel·lents relacions amb la secció local de CDC, es reuneix amb Artur Mas i assegura que “en la futura Europa federal, la Catalunya Nord i la del Sud tornarem a estar unides”.

La situació contrària es dóna al Partit Socialista, partidari de ratificar la Carta Europea però que té la federació nord-catalana presidida per Christian Bourquin, conegut per la seva aversió a català i que recentment va anomenar “tocats del bolet” als polítics i acadèmics rossellonesos que promovien les relacions transfrontereres.

Torna a canviar en el cas del Front d’Esquerres, encapçalat per un Jean-Luc Mélenchon força jacobí però que té com a director de campanya local a Nicolas Garcia, qui com alcalde d’Elna és responsable d’una de les polítiques de normalització més valentes, que ha promogut la recuperació de la Maternitat d’Elna –que va acollir centenars de refugiades de la Guerra Civil- i que fins i tot va declarar que “la independència de Catalunya va en el sentit de la història”.

Per contra, la posició pública de la candidata d’Europa Ecologia Els Verds, Eva Joly en favor dels drets polítics i lingüístics de bascos i catalans que li va costar l’acusació de “voler dislocar França” no es veu reflectida amb l’actuació dels verds nord-catalans, tot i la coalició formal que tenen amb el grup Regions i Pobles Solidaris, que coordina nou formacions autonomistes i nacionalistes, incloses CDC i ERC, que a la pràctica no estan col·laborant en la campanya de Joly per aquestes desavinences.

Qui sí sembla tenir les coses més clares és el candidat centrista François Bayrou, occitanòfon i clar defensor dels drets lingüístics occitans i catalans, que a nivell local català compta amb el suport de la formació Unitat Catalana i, a títol individual, de la presidenta del grup municipal de CDC a Perpinyà, Clothilde Ripoull.

Tampoc tenen contradiccions els extrems ideològics de la contesa. Per una banda el Front Nacional és un ferm antagonista de la diversitat cultural, tant a nivell local com estatal, mentre que les formacions d’esquerra radical Nou Partit Anticapitalista i Lluita Obrera defensen en tots els nivells el dret a l’autodeterminació de tots els pobles del món, inclòs el català.