Comunicar: Què? Qui? Com?

Fa uns dies, mentre participava en la primera reunió d’un organisme de nova creació del qual en sóc membre, va passar un fet que em va preocupar i molt.

Resulta que els seus portaveus havien convocat als mitjans, per donar-los a conèixer les intencions, el programa d’activitats i el funcionament d’aquest nou organisme. Un cop acabada la roda de premsa, i ja la reunió, van sortir amb aquesta: “Els ho hem explicat tan bé com hem sabut, però no sabem què hauran entès.”

-“Malament rai”-vaig pensar, a la vegada que mostrava la meva sorpresa i preocupació pel què podia acabar arribant a l’opinió pública.

L’endemà, com era d’esperar, cada mitjà que va cobrir la roda de premsa, va informar de l’esdeveniment de manera poc entenedora i en algun cas diametralment oposada al que és volia comunicar. No sé com va ser rebuda per aquesta organització, la informació que va aparèixer als mitjans, però per mi, va ser una oportunitat perduda d’aparèixer amb un discurs i un posicionament públic clars que la donessin a conèixer de la millor manera possible.

No és la primera vegada que em trobo amb institucions i organitzacions que comuniquen “perquè toca”, quan encara no tenen prou clar el què volen explicar o que ho fan amb imprecisions o de manera ambigua. Crec que s’ha de saber trobar el millor moment per explicar-se i cal saber, sobretot, què es vol explicar.

Quan el que hi ha és  indefinició en el que és vol transmetre, això és recollit pels mitjans que, encara que tinguin la voluntat de treure’n l’entrellat i informar de manera clara, no els és possible. Si això passa i el resultat no és el que pretenia l’entitat convocant, hi ha la tendència a responsabilitzar els periodistes de no saber-ne prou, de ser poc professionals o de treballar amb no sé quina intencionalitat amagada i penso que, amb alguna excepció, no és així.

El què penso és que massa organitzacions s’han volgut estalviar la contractació de professionals de la comunicació, i encara més ara que, amb la crisi i les retallades de subvencions, es prescindeix dels periodistes i els gabinets de comunicació. Tot plegat acaba repercutint la qualitat de la comunicació que es fa, amb les conseqüències que té per les mateixes organitzacions i, al final, pel conjunt de la societat en la qual volen incidir.

Comunicar bé hauria de ser una premissa fonamental per a qualsevol organització i institució que vulgui tenir una presència i repercussió publiques. No fer-ho prou bé, afectarà segur la imatge que en tindrà la societat i, en conseqüència, la seva acció i credibilitat.  En definitiva: A cadascú el què és seu i als periodistes, la comunicació.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.