La detenció de dos sindicalistes de CCOO relacionada amb la seva activitat com a piquets l’anterior vaga general a la Pobla de Vallbona (Camp del Túria) ha passat relativament desapercebuda. Sols Levante i l’edició valenciana d’El País –a més d’alguns digitals locals i especialitzats en temes sindicals- s’han fet ressò dels fets, al que Las Provincias s’hi ha afegit amb un breu. Però a més, l’acció de la guàrdia civil no s’ha aturat aquí i ha continuat amb dues noves detencions a Bétera –inclòs un regidor de Compromís a la població- que encara han merescut menys atenció mediàtica. Levante ha estat l’únic gran mitjà que ho ha publicat, encara que sigui de forma lleu.

La importància de la notícia, però, no radica en la detenció en sí, sinó en l’acusació de la Guàrdia Civil que l’ha motivada: “grup organitzat per a delinquir”, tipificada a l’article 570 bis del codi penal amb penes previstes d’entre tres i sis anys, en el cas que els delictes d’aquesta organització no siguin greus. Una imputació delictiva insòlita i qüestionable des del punt de vista de les llibertats civils, ja que equipara el sindicalisme -protegit per l’article núm. 7 de la Constitució espanyola- amb les “bandes criminals”, però això no és qüestionat en cap moment del text, que es limita a prendre nota dels comunicats de CCOO i Compromís.

El mateix diari explica que els sindicalistes han estat identificats per les càmeres de seguretat col·locant silicona als panys de diverses empreses –”dos supermercats, un comerç d’electrodomèstics, una escola i un institut”, precisa- per evitar que el 29 de març poguessin obrir amb normalitat, fets que considera “provats per les indagacions de la Guàrdia Civil”. Els articles no expliquen directament que els detinguts neguen els fets -sols indirectament se cita que “només havien penjat cartells i adhesius” ni al fet que –depenent dels cost dels possibles danys- això no seria constitutiu de delicte sinó de falta i que, per tant, la detenció dels acusats seria il·legal i només l’existència d’un delicte, com per exemple “organització per a delinquir”, justificaria la privació de llibertat. La seva presentació voluntària a la caserna per a declarar -moment en el que van ser arrestats- no és explicat com a fet sinó com a opinió de CCOO i sols en la segona peça.

Molt més curós és el mateix diari a l’hora de titular la notícia d’un judici per tortures contra dos guàrdies civils d’Alboraia (Horta), on els maltractaments passen a ser “suposats” en l’encapçalament i es deixa clar, ja al primer paràgraf, que els dos agents neguen els fets. Paradoxalment, però, les proves en un i altre cas –no cal dir que el segon és molt més greu- són similars, ja que el cotxe policial on el detingut podria haver estat amenaçat i apallissat duia un micròfon ocult ja que un dels guàrdies civils estava sent investigat per un altre cas relacionat amb el narcotràfic. Segons relata l’article, en les gravacions se senten clarament les amenaces i sorolls que podrien ser cops, així com les súpliques del detingut, però això no és motiu per no incloure en el text la versió dels acusats i la  dels seus advocats diverses vegades.

També la petició fiscal -dos anys de presó- és més lleu en aquest judici per tortures del que podria ser en una futura vista contra els sindicalistes.