Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Diu el titular que la crisi dels mitjans és econòmica. Hi ha però, un factor més preocupant. Perquè els calers, al cap i a la fi, et deixen sense menjar, però el que mata és despersonalitzar-te. Ja fa temps que la qualitat periodística general ha caigut en picat i l’homogeneïtzació, els vicis establerts i, sobretot, la por d’anar a contracorrent s’estan carregant un grapat important de bons periodistes.

Aquests últims dies hem viscut alguns capítols que han deixat al descobert algunes falles de la professió. El tractament donat a la vaga general, a l’accident del rei i a la nacionalització d’YPF per part del govern argentí en són un bon exemple. Més o menys, a tots els mitjans de gran abast hem llegit i sentit el mateix. Uns, amb interessos econòmics concrets ho han explicat de color més blau. D’altres, ho han tenyit més de vermell. Però a grans trets, ningú ha descavalcat del ‘gran guió’. Hi ha faltat capacitat de crítica, originalitat, atreviment, interpretació i, sobretot, molt context. Fins i tot quan les veus han començat a ser una mica crítiques, també en aquest petit gir, els mitjans han anat de la mà.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

És especialment preocupant la incapacitat de reacció. L’actitud el primer dia és senzillament una translació dels fets a la impremta o a l’antena. El segon dia –especialment si passa en cap de setmana com va ser la polèmica del rei- arrossega les conseqüències del primer. Trobar reaccions –s’adopten les polítiques com a únic altaveu de la societat- és lent i pesat. Cap al tercer dia alguns s’atreveixen amb certes crítiques, totes molt institucionalitzades i que no es surten de la línia marcada. Tot plegat, amb massa ferum a submissió. Davant aquest panorama es troben a faltar periodistes àgils, capaços d’interpretar la realitat i que contextualitzin els fets. En cas contrari –tal com passa ara majoritàriament- la informació, a part de similar, és pobra.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.