Dins l’allau de novetats literàries que es presenten per Sant Jordi, n’hi ha un bon grapat que són treballs periodístics, obra de periodistes o estan relacionades amb el món de la comunicació des de vessants molt diferents.

Una de les que es perfilen com un dels èxits editorials d’aquest Sant Jordi és ‘Quan érem feliços‘, les memòries d’infantesa del periodista Rafel Nadal i premi Josep Pla 2012. L’altre periodista que també ha escrit en el gènere autobiogràfic però en un estil molt diferent ha estat Josep Maria Espinàs, qui a ‘Entre els lectors i jo‘, respon i comenta moltes de les cartes rebudes de part dels seus lectors reflectint, així, “una part de mi mateix, de les meves idees, dels meus sentiments”, en paraules del mateix autor.

Sobre periodistes també hi ha un grapat de llibres que recullen l’obra o part d’una obra periodística, com és el cas de ‘Diari d’uns anys (1975-1981)‘, amb articles de Montserrat Roig; ‘Vull una estàtua eqüestre‘, amb els de Gabriel Galmés entre els anys 1990 i 2001, o ‘Quatre sagetes roges‘ en el cas del periodisme militant Emili Vigo, qui fou director de La Humanitat a l’exili. També recull l’obra d’un periodista, però en aquest cas la no escrita, la selecció de frases i opinions de ‘Josep Pla oral‘, escrit per Josep Valls a partir de les moltes hores que va parlar amb l’homenot de l’Empordà. Una altra història de periodistes, però aquesta en format de novel·la humorística és ‘Últimes notícies!‘, en la que Evelyn Waugh fa una crítica despietada a les rutines dels corresponsals internacionals a partir d’una història en la que un redactor de notícies de jardineria és enviat per error a cobrir la guerra civil d’un país africà.

Un altre recopilatori periodístic, però no de columnes sinó d’acudits és ‘Enfoteu-vos-en! Humor indignat‘, obra de diferents ninotaires com Kap, Toni Batllori, Miquel Ferreres, Andreu Buenafuente, Manel Fontdevila, Ventura & Coromina, Albert Monteys, Fer, Pallarés o Azagra.

També hi ha novetats interessants en el terreny del periodisme d’investigació, com és el cas de  ‘Fago‘ de Carles Porta (premi de periodisme Josep M. Huertas Claveria), que busca una versió alternativa a l’oficial en el relat de l’assassinat de l’alcalde d’aquell petit poble del Pirineu aragonès. En una línia més clàssica, s’endinsen en el món de la corrupció i la delinqüència a gran escala el ‘Fèlix Millet, el gran impostor‘ de Jordi Panyella, i ‘La gomorra catalana‘ de Joan Queralt. Una mica diferent és ‘Fukushima‘, de Sergi Vicente i Lluís Caelles sobre el dia després del desastre nuclear japonès.

En el terreny del periodisme històric, encara que no sobre periodistes es poden trobar la biografia de de Neus Català recollida per Carme Martí a ‘Un cel de plom‘ i la història d’Unió Democràtica de Catalunya explicada per Francesc Canosa a ‘Entre el sabre i la bomba‘.

També hi ha novetats pel que fa al periodisme polític actual, com per exemple ‘Començar de nou‘, en el que Ferran Casas i Joan Rusiñol analitzen les opcions que té Catalunya com a col·lectivitat per superar la crisi econòmica i l’ofensiva recentralitzadors de l’Estat espanyol.

Amb molta memòria històrica, però més aviat enquadrat dins l’apartat cultural cal citar ‘Viatge pel meu país‘, en el que l’escriptor Joan Garí i el fotògraf Joan Antoni Vicent reconstrueixen el clàssic ‘El País Valenciano’ de Joan Fuster, 50 anys després de la seva publicació i vint de la desaparició de l’autor. En una línia similar, però emmarcat en el món de la cultura hi ha ‘Continuar el combat. L’aventura del Club Editor‘ en el que Julià Guillamon recupera l’experiència editorial de Joan Sales, més conegut per ser autor d’Incerta Glòria que per editor. En canvi, és totalment actual ‘Ara és el moment‘ de Martí Sales, una radiografia del bon moment de la música en català.

Altres treballs més difícils de classificar, però també inequívocament periodístics són ‘Inhòspits‘, un viatge de Joan Valls a les històries i llegendes dels indrets abandonats de Catalunya. La vindicació col·lectiva del món rural a ‘Cròniques rurals‘ i el recull de les fantasies sexuals de personatges històrics que la periodista Roser Amills ha fet a ‘Les 1.001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història‘.