‘Sense incidents’

Per comoditat, per mandra, perquè potser així sembla més professional o no sé per quins set sous, repetim frases prefabricades que se suposa que serveixen per fer el missatge més entenedor o més original però que, en realitat i sovint (gairebé sempre, penso, però deixem-ho en sovint), són mers clixés que empobreixen la comunicació, que converteixen un fet únic (tots ho són, ben mirat) en una banalitat ja sentida mil vegades.

És per això, suposo, que les persones sempre “han resultat ferides”, que algun cantant famós presenta “el seu disc més personal”, que les reaccions “no s’han fet esperar” o que “la normalitat” és “la tònica general”. O etcètera, que la llista de tòpics és llarguíssima i inclou coses que, de tan suades, ja comencen a fer riure (“marc incomparable”?) però que encara, ai, es continuen emprant (unes eleccions que esdevenen “festa de la democràcia”?, un rei que, “després de les merescudes vacances torna a la feina habitual”?).

El cas, però, és que, sigui per deixadesa, sigui amb tota la idea, aquest fer servir expressions prefabricades té també conseqüències de contingut, genera marc referencial. Per tant, més enllà del fet de l’empobriment de l’idioma, i del missatge, més enllà d’aquell trist llegir o sentir frases que ja coneixem i que no ens aporten res de substancial, hi ha l’elaboració d’informacions a cop de tòpic,  la repetició acrítica d’afirmacions intencionades, l’ús de construccions que creen imaginari.

“Tot i el caràcter reivindicatiu de la manifestació [!], la marxa s’està desenvolupant sense incidents” pot ser un exemple ben il·lustratiu de l’ús criminalitzador del tòpic: què justifica unir en una mateixa frase “manifestació” i “incidents” si resulta que no n’hi ha hagut? Posats a fer, per què no hi afegeix, l’agut redactor radiofònic, que tampoc no hi va haver concurs de paelles o concert de gramola o exhibició de puntaires?

En fi.

Quant al costum de repetir comunicats de premsa sense pudor, recordo ara, per exemple, l’estupefacció en constatar com, tot just començar l’any, la web del 3/24 quedava gradualment coberta de caspa mentre anava explicant que Manuel Fraga Iribarne havia “mort envoltat de la seva família, després d’una llarga malaltia”. I, sobretot, potser per no desentonar, potser per aquella mandra que dèiem, com hi afegia que s’havia “dedicat a la política durant més de 60 anys”. “Dedicat a la política”! Si la tortura i execució de Grimau o els assassinats dels obrers de Gasteiz, per posar només dos exemples literalment sagnants del llegat del personatge, es converteixen, per mor del tòpic, en un “dedicat a la política”, és hora que ens ho comencem a fer mirar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.