La televisió i Espanya, segons el diari Ara

Fixeu-vos en aquest frase: “Quin creus que ha estat el millor concurs de la història de la televisió?”. Està extreta d’una notícia de l’edició digital de l’Ara, publicada el 24 d’abril. No li veieu alguna cosa estranya a la frase? Jo sí, m’hi falta la referència geogràfica. La història de la televisió? Quina? La televisió que es fa a Catalunya? La que es fa a Espanya? La que es fa a tot el món? És evident que els resultats poden ser diferents, segons quina acotació geogràfica posem, perquè el millor concurs de la història de la televisió catalana podria ser Filiprim, per exemple; el millor de la televisió espanyola Un, dos, tres, responda otra vez, posem per cas; i el millor de la televisió a tot el món podria ben bé ser Who wants to be a millionaire?, que s’ha emès en 112 països, des de l’Afganistan fins a Veneçuela, en els últims 15 anys.

Com que l’Ara no especifica res en aquesta frase, un lector un mica conscient del país on viu i del diari que llegeix, podria pensar que qui ha escrit el text es deu referir al món, perquè la televisió es cada cop més global i els concursos passen d’un país a l’altre amb un simple canvi de nom i de vegades ni tan sols això. Però continuem llegint la notícia. Diu: “Dels històrics Filiprim, Vostè jutja o Un millón para el mejor, passant pels longeus Saber y ganar o El Tiempo es Oro fins a l’Un, dos, tres, que aquest dimarts ha complert 40 anys, l’ARA vol saber quin concurs ha deixat més petja entre els lectors, comptant-hi incorporacions modernes al gènere com El Cubo, Atrapa un millón o Pasapalabra.” Atenció! Només hi ha dos programes de la televisió catalana, els dos primers, tots dos es van deixar d’emetre fa molts anys i segurament hi haurà lectors que ni els recordaran (els més joves de 35 anys). En canvi, de la televisió espanyola n’hi ha set (una mica desequilibrat, oi?), i quatre encara s’emeten o són recents. Casualitat? No ho crec, el redactor que ha escrit això probablement dóna molta més importància a Pasapalabra que El gran dictat, potser no sap que a TV3 s’han emès concursos com Bocamoll, Sis a traició o Amor a primera vista, per no esmentar Picalletres, que va començar a TV3 i que encara s’emet a moltes televisions locals.

Però en fi, suposem que estic equivocat i que els concursos realment importants són els esmentats. En qualsevol cas, hi heu vist alguna referència a l’àmbit geogràfic de la recerca empírica de l’Ara? Cap, ergo per lògica parlen d’Espanya i no cal posar-ho. I això, que encara fan molts periodistes catalans perquè no s’han plantejat mai quin és el seu marc de referència, em sap molt greu que ho faci un diari com l’Ara, de qui he de dir que m’agraden moltes coses i que reconec que està fent un gran esforç per treure una capçalera de premsa escrita i digital de referència al nostre país, i que ha fet l’esforç de sortir a les Balears i al País Valencià, i que té tantes i tantes coses positives i per això és un diari que m’estimo.

Però una cosa no treu l’altra: a la secció de Comunicació de l’Ara, massa sovint el marc geogràfic és Espanya i ho donen per fet, sense esmentar-ho, cosa que en d’altres seccions del diari no passa. La columna de crítica televisiva, que comparteixen diferents col·laboradors, també està molt desequilibrada cap a programes emesos en televisions d’àmbit espanyol i sovint de l’àmbit de la teleporqueria, que no crec que siguin els que més es miren els lectors. I amb tot el bon rotllo possible cap als periodistes amics que hi treballen, ho havia de dir.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.