[PRÒLEG 2012] LLUM AL FINAL DEL TUNEL

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El periodisme s’enfonsa en la incertesa i la desesperança. I amb raó: el tancament de capçaleres i els acomiadaments de periodistes han esdevingut un degoteig constant i dramàtic, que ja ha deixat sense feina més de mil treballadors arreu dels Països Catalans, alhora que ha deixat sense el seu mitjà de referència centenars de milers de ciutadans. I, pels vents que bufen —amb més força des del País Valencià i les Illes però també des de Catalunya—, tot indica que en lloc d’aturar-se, el drama es farà més gran, sense que ningú sàpiga quan i com s’aturarà.

Però, mentre el túnel s’allarga i s’enfosqueix espessament, el Grup de Periodistes Ramon Barnils hem aconseguit despertar, per segon any consecutiu, la nostra petita cuca de llum, l’Anuari Mèdia.cat. I això vol dir moltes coses, moltíssimes, però sobretot vol dir que la crisi no ho pot tot.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Els nostres referents a l’hora de crear l’Anuari i el web Mèdia.cat ho tenen clar: “L’opinió pública va molt per davant dels mitjans”, afirmen David Edwards i David Cromwell, impulsors de MediaLens, l’observatori d’anàlisi de mitjans britànics. “Un dels nostres objectius és animar el públic a ser més actiu en la resistència a les narratives dominants”, rebla Mickey Huff, director de Project Censored, l’observatori crític dels mitjans nord-americans. En resum, que la gent cada cop és menys adaptativa i més exigent. Si no fos així, no s’entendria l’èxit espatarrant de la campanya de micromecenatge de l’Anuari Mèdia.cat; un èxit que evidencia la necessitat social de triar les informacions i la voluntat de potenciar els mitjans independents.

És per això que des del Grup de Periodistes Ramon Barnils, impulsors de Mèdia.cat, ens afalaga i ens estimula assumir la responsabilitat que els més de dos-cents mecenes del projecte ens atorga. L’assumim perquè aquesta era, és i serà la nostra raó de ser: lluitar pel rigor, la crítica i la independència periodística. Ras i curt: lluitar per la professió.

L’èxit de la campanya de l’Anuari ens situa en la paradoxa que, en plena ofuscació del sector, el Grup ha rebut una insospitada injecció d’entusiasme i ha convertit Mèdia.cat en una arma amb un doble objectiu. D’una banda, assedegar els lectors més crítics i exigents. De l’altra, demostrar al conjunt de la professió que no tot està perdut, que hi ha altres maneres de fer les coses, que hi ha llum al final del túnel, per molt llarg que ens el vulguin fer.
He començat dient que el periodisme s’enfonsa en la incertesa i la desesperança. Vull matisar-ho: l’afirmació és certa si entenem periodisme com a generalitat de periodistes, però no ho és si entenem periodisme com a professió. Aquesta no s’enfonsa, aquesta evoluciona i demostra, paradoxalment, que el periodisme és més necessari que mai.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019