Un maig calent

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Escric aquestes línies a dos dies de l’1 de maig del 2012: a dos dies de les manifestacions reivindicatives del Dia Internacional dels Treballadors, a dos dies de la cita als peatges de les autopistes del moviment #novullpagar, a tres dies de la reunió a Barcelona del consell del Banc Central Europeu i a dos dies també –però ara enrere-, de conèixer les xifres d’aturats. Mentrestant, en un mitjà de premsa escrita editat a Barcelona apareix avui diumenge un article que preconitza un “Maig calent” i que és il·lustrat amb l’equipament dels agents de la brigada mòbil dels mossos d’esquadra. Avui també, un telenotícies d’una cadena estatal es fa ressò que, en un llibre d’il·lustracions sobre Barcelona, s’hi incorpora, al costat de típics i reconeguts monuments i objectius turístics de la ciutat, els dibuixos d’una càrrega policial com un exemple més del que ofereix la capital catalana. Amb aquest escenari de fons, als periodistes se’ns presenten uns dies de molta feina i no ho dic pel volum de notícies, sinó, per les informacions contradictòries, pels balls de xifres, per les versions oficials i les “extraoficials”, pel discurs dominant i amb altaveus per sobre del no tant minoritari que fa ús, o no, de les xarxes socials… Fa uns dies llegia un article de Xavier Montanyà on deia que ell creia que l’obligació de l’intel·lectual o periodista és la vigilància o el control del poder. Jo n’afegiria altres d’obligacions –contrastar i ser responsable, per exemple,-, i, tal com pinten les coses, tal com està l’escenari -i no només per aquest “Maig calent”-, si encara creiem en aquesta professió, ens caldrà dedicar-hi molt de temps.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.