La infanta Pilar de Borbó, germana del rei Joan Carles, presideix una SICAV (societat d’inversió col·lectiva), Labiernag 2000, amb un patrimoni de 4,5 milions d’euros. L’any 2010, Labiernag 2000 no va pagar ni un cèntim d’impost de societats i el 2009 menys de 1.000 euros, tot i haver-ne guanyat gairebé 400.000. A l’empresa, amb un capital d’origen desconegut, també hi participen com a accionistes coneguts els cinc fills de la germana del Rei. La SICAV es va constituir fa dotze anys, moment d’auge d’aquesta mena de societats, molt qüestionades per la seva baixa tributació i sovint emprades per les grans fortunes com a instruments per pagar els mínims impostos.

Aquest ha estat escollit pels coordinadors de l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics del 2011 com el tema més silenciat als mitjans durant l’any passat i per això és el reportatge d’obertura de la segona edició de l’anuari. Aquest “oblit” mediàtic ha conviscut aparentment sense problemes amb els cada cop més habituals escàndols de la Família Reial espanyola.

La gestió il·legítima de les aigües de Barcelona per part de l’empresa Agbar, assenyalada per una sentència judicial emesa l’octubre del 2010, que no tindria cap contracte de concessió que reguli el seu ús d’aquest bé públic ha estat considerat el segon tema més silenciat.

A més d’aquests dos, l’Anuari també explica quins són els bancs catalans amb inversions en empreses armamentístiques; l’especulació amb aliments bàsics promoguda per alguns dels fons d’inversió de Catalunya Caixa, un fet que, a pesar de ser abastament publicitat per l’entitat, no va ser considerat notícia per cap dels grans mitjans; les protestes ecologistes contra el nou gasoducte del Vallès que ha de connectar la Península amb l’Estat francès; el projecte d’instal·lar a Mallorca el primer complex d’oci catòlic a Europa, que s’anomenaria “Terra Santa”; l’espoli social que implica el frau fiscal de les grans fortunes –un 71% del total de l’evasió tributària- i que es calcula en un cost de 876 euros anuals per a cada català; la inexistència d’una llei que reguli la feina dels lobbys a l’Estat espanyol; la sentència pionera del Tribunal Superior de Justícia valencià que ha destapat les pràctiques de discriminació sindical continuada dins Ford; les 27 lleis dels Països Catalans empantanegades al Tribunal Constitucional espanyol; la probable prohibició del burca i el nicab per part de la Generalitat de Catalunya; la mediació com a alternativa per a la resolució de conflictes –amb més de 2.400 èxits l’any 2011 sols a la demarcació de Barcelona-; els motius dels continuats èxits electorals del PP al País Valencià a pesar del balafiament i la corrupció; les raons que durien a gairebé un 50% dels catalans a abstindre’s o votar “no” en un hipotètic referèndum d’autodeterminació de Catalunya, i  la indemnització milionària de la Generalitat als empresaris taurins de la família Balañá.

A més de poder-se consultar per internet i descarregar-se en PDF i per a ibook, l’Anuari també es distribueix en paper en nombroses llibreries.

Inspirat en projectes internacionals similars, com el estatunidenc Project Censored, aquest recull de reportatges d’investigació pretén difondre algunes històries molestes amb el poder que, per diferents motius, els grans mitjans de comunicació prefereixen no publicar.

L’Anuari és una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils i també compta amb el suport de la Fundació Escacc, del Màster La Comunicació dels Conflictes Internacionals Armats i dels Socials de la UAB i del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Tot i així, però, el gruix del seu finançament  prové de petites donacions aconseguides en una campanya de micromecenatge en la que van col·laborar 256 persones, el que garanteix la independència del projecte i obre una nova via per al desenvolupament del periodisme d’investigació.