‘Sabotatge’ i altres precisions lingüístiques

La paraula “sabotatge” prové de “sabot”, els populars esclops de fusta que els obrers francesos del segle XIX col·locaven entre els engranatges de les primeres maquinàries industrials per fer-les malbé. Així, el terme inclou un clar significat de destrucció física. Per això resulta xocant que el descrigués com a “sabotatge” l’acció del Metro de Madrid consistent en accionar els frens d’emergència de diferents combois de forma simultània. No es va danyar cap bé material ni se’n va posar en perill –faltaria més- cap de personal i l’afectació es va limitar a causar un retard d’uns minuts a 8.000 passatgers –dades del propi Metro- a canvi d’aconseguir un enorme ressò mediàtic del malestar que la dràstica pujada de tarifes ha generat. Tot i això, almenys tres persones van ser detingudes sota l’acusació de “sabotatge”. Si ja és greu que la policia i el Govern de Madrid utilitzessin aquesta paraula per descriure aquesta acció –amb una voluntat criminalitzadora difícil d’entendre en institucions democràtiques- ja és totalment inacceptable que els mitjans la repetissin de forma acrítica i “els colés” que un acte que, segons la normativa del Metro, està tipificat amb una simple multa, fos motiu per a detencions i possibles judicis penals pel simple fet que al darrere hi té una motivació política.

Quelcom similar ha passat amb l’empresonament de Laura Gómez, la sindicalista de CGT acusada de “cremar la Borsa” de Barcelona el 29M. En realitat Gómez es va limitar a realitzar una performance a la porta de l’edifici i encendre una caixa de cartró amb uns paperets que simulaven bitllets. L’única raó per la qual ara és a la presó i els incendiaris de l’Starbucks al carrer és que la primera no tenia consciència d’estar fent un delicte –i molt menys un de tan greu que pogués suposar el seu empresonament- i va realitzar l’acció a cara descoberta, mentre que els segons van tenir prou cura de no ser identificats. Així, els Mossos simulen la seva incompetència –després d’anys d’alerta sobre els suats 400 violents antisistema, no sols no n’han detingut ni identificat pràcticament cap, sinó que aquests s’han multiplicat fins als 2.000- detenint gent que fa accions simbòliques públicament i força mitjans ho avalen amb un “còpia-enganxa” del comunicat policial en que un incendi “davant la Borsa” passa a ser-ne un “a la Borsa”.

I podem trobar més exemples d’aquesta perversa simbiosi entre comunicat policial-institucional i notícia periodística, com la repetició automàtica d’un més que estrany comunicat del Govern anunciant multes de 100 euros als que no paguessin els peatges de les autopistes o quan un diari va titular que a la manifestació del 1r de Maig no hi va haver incidents “gràcies” a la massiva presència policial –que suposo que és el que diran quan acabi una reunió del BCE a Barcelona- i en canvi a ningú li semblés estrany que els agents hagin d’anar vestits com si fossin pinxos de Mubarack per evitar que es cometin delictes.

Crec que no cal ni haver d’assenyalar que aquest és un sender extremadament perillós per al periodisme. Ser més crítics amb les “exclusives” policials evitaria als mitjans el ridícul i el malbaratament d’enviar una unitat mòbil a cobrir una manifestació fantasma, però hi ha altres raons més serioses per posar aquesta pràctica en quarantena. Si el periodisme es limita a ser un altaveu de les versions interessades i parcials del poder, amb quina legitimitat després es postularà com a garant de ves a saber quines llibertats i drets democràtics? Com demanarà la solidaritat, suport o simple comprensió de la ciutadania?

Per cert, ahir era el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Feliç Dia, doncs.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.