Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un precís estudi elaborat per treballadors que han hagut de mantenir-se a l’anonimat i publicat pel Sindicat de Periodistes de les Illes Balears recull diferents casos de censura directa als informatius de la ràdio i televisió públiques balears.

El document es refereix a exemples molt recents –els més antic són de gener i n’hi ha de principis de maig- i explica amb tot detall com el cap d’informatius de la ràdio i els editors de la televisió forcen als redactors per evitar certes notícies “molestes”, reduir-ne el tractament o relegar-ne la posició en cas de ser inevitables i també modificar l’enfocament, encara que sigui a costa del criteri periodístic. Amb la consigna de “treure coses positives”, els editors miren d’evitar donar pes a qualsevol tema que pugui ser molest a l’actual Govern balear. Les històries més sensibles i, per tant, objecte de la manipulació són la llengua, la sanitat, qualsevol tipus de protesta i les retallades de pressupostos, entre d’altres.

Entre els exemples pràctics enumerats hi ha l’informatiu radiofònic del 27 de gener, en que la portada va ser una reunió del Consell de Govern obviada a la resta de mitjans per intranscendent, i en canvi la manifestació per la llengua que se celebrava aquell dia va quedar en segona posició. El 4 de febrer es van fer fins a 14 peces sobre les nevades, mentre el Congrés del PSOE a Sevilla quedava per al final del butlletí. El 29 del mateix mes un incendi en un polígon industrial a son Castelló va mantenir-se en portada fins i tot quan ja estava controlat i, al mateix temps, 2500 estudiants es manifestaven pel centre de Palma. L’únic tall de veu de la protesta va ser la d’un regidor del Palma que es queixava del tall de trànsit a l’entrada de la UIB. També es relega de forma sistemàtica qualsevol història relacionada amb la llengua, inclosa la vaga de fam de Jaume Bonet i la cançó pel català de l’institut de Marratxí, que va ser eliminada, després de sortir en una primera edició matinal, per ordres expresses de la direcció. L’ordre de la subhasta dels béns de Matas va saltar de la portada vint minuts abans de l’inici dels informatius i es va canviar per l’anunci d’un decret de mesures urgents per regenerar la platja de Palma que encara no s’havia aprovat.

També hi ha casos de manipulacions del material emès, com el canvi d’un tall de veu de la diputada del PSIB Pilar Costa sobre la primera sentència de l’ex-president balear Jaume Matas per ser massa “dura” i també es canvia les declaracions de la portaveu del PP, Mabel Cabrer, per unes altres de “més contundents”. També s’explica que es va permetre l’emissió d’un tall de veu a un portaveu del Grup Ornitològic Balear (GOB) sobre l’hotel de Sa Ràpita a condició que no tingués “contingut polític”.

Pel que fa a la televisió –on hi ha menys denúncies- s’assegura que han donat ordres de no preguntar a les rodes de premsa dels membres del Govern i que hi ha diversos casos de redactors als que s’ha canviat de lloc de treball, fonamentalment allunyant-los dels programes més polítics. També es critica que s’elimini plans de peces de televisió considerades molestes, com per exemple la citada vaga de fam de Jaume Bonet. La censura també consisteix en incrementar o reduir la durada de les notícies segons l’interès polític i no periodístic. Així, les explicacions del conseller de Turisme, Carlos Delgado, sobre la contractació de la seva companya sentimental, Lourdes Reynès, va durar més de 45 segons, un temps similar a la cobertura de la manifestació del 29 d’abril contra l’hotel de la platja es Trenc. El mateix dia va tenir més cobertura una notícia sobre els xips que duen els gossos. Precisament el tractament d’IB3 d’aquestes manifestacions ja havia estat denunciada per alguns blocaires.

Els periodistes denunciants asseguren que “l’informatiu s’aproxima més a un calaix de sastre o a un magazín que no a un informatiu seriós, rigorós i contrastat”.

Des de l’SPIB es fa una crida a tots els partits polítics a acabar amb aquestes pràctiques i posar fi al que consideren una “censura pròpia d’uns altres temps” i “inassumible”, en la que “primen interessos particulars per damunt de l’interès general de la informació”.

El document sencer es pot descarregar al final d’aquest article.

informe A