Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Mig milió de catalans viuen a l’estranger. És una xifra aproximada però important, que l’actual crisi econòmica fa créixer dia a dia. Des del passat 1 de maig són televisivament més orfes: han deixat de poder veure les emissions per satèl·lit de TV3. És una mala notícia, és clar. El Club Super3 per a la mainada escolaritzada en un altre idioma, el Telenotícies per estar al cas de la sempre entretinguda actualitat del país (o fins i tot dels països en plural), el Polònia mirant de fer-se un lloc entre la competència al comandament a distància…, tot això s’ha acabat. De res no han servit les protestes dels afectats, representats en gran part per la Federació Internacional d’Entitats Catalanes i pel web Catalansalmón, que fins i tot han fet arribar una queixa formal al Síndic de Greuges.

L’alternativa són les emissions per internet, diu TV3. L’alternativa i el futur, certament, però encara no el present. Qui més qui menys sap quin pa s’hi dóna a la televisió per internet: la qualitat de les imatges és dolenta, sobretot quan hi ha molt de moviment, i les interrupcions sovintegen. Sí que hi ha algunes solucions que permeten millorar la situació, però són complicades tecnològicament o cares i tampoc no garanteixen un visionat en bones condicions. A més, molts continguts només poden ser emesos a Catalunya per la qüestió dels drets de propietat intel·lectual. Exceptuant el canal informatiu 3/24, que es pot veure sense restriccions, de la resta potser només la quarta part aconsegueix superar la barrera i sortir a l’exterior.
Per als catalans que viatgen pel món tot plegat no deixa de ser un mal menor. Però per als qui viuen a fora és una pèrdua important. Malgrat que és evident que a moltes llars internet està guanyant la partida al televisor, encara hi ha molta gent que per edat, comoditat o costum passa moltes hores davant aquesta caixa anomenada tonta, que ara s’ha aprimat com una nòmina qualsevol gràcies al plasma. Si TV3 forma part de l’oferta mundial, existeix; si no, de canals no en manquen.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Sobre la funció de cohesió nacional que encara avui exerceix TV3 no cal insistir-hi, que ja ho fa determinat partit polític mirant de reconduir-la. Però és obvi que, malgrat les mancances, la televisió que explica el món no només en català sinó des d’una perspectiva catalana és TV3. Mirar-la implica compartir una sèrie d’emocions, il·lusions i valors, tant si el sofà és a Falset, Vinaròs o Amsterdam. Potser sí que cal recordar, en canvi, que per a moltes famílies residents a l’exterior, TV3 era un instrument excel·lent per a la continuïtat de la llengua en les segones i terceres generacions. Això també val per als qui des dels lectorats de català arreu del món o des d’altres plataformes treballen per promoure la llengua i la cultura catalanes a l’exterior.

El motiu del final de les emissions per satèl·lit és econòmic, per variar. Deixar d’enviar el senyal a Astra i Hispasat suposarà un estalvi de 600.000 euros, sobre un pressupost global per al 2012 de 235 milions. Tothom retalla, tothom ajusta, tothom prioritza, ja se sap. Tothom? Bé, potser no ben bé tothom. Potser la solució passa per rebatejar TV3 com a Bankia TV. O per deixar de formar part d’un Estat que quan es va crear TV3 ho va celebrar de la manera que tots podem imaginar i que molts encara recordem.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.