Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Al finalitzar la manifestació “d’indignats” del dissabte 12 de maig a València, centenars de persones van entrar a la zona de la plaça de l’Ajuntament i preparada per a fer-hi esclatar una mascletada, després de tirar per terra les tanques que encerclaven el recinte, amb el perill obvi per a la seva seguretat personal. Els catorze policies locals i els treballadors de l’empresa pirotècnica van haver de retirar els petards –la majoria de gran potència- a corre-cuita per evitar mals majors i, segons tots els experts, s’hagués pogut produir “una massacre”, morts inclosos.

Fins aquí el relat dels fets, en el que totes les parts implicades coincideixen. Però qui és el responsable de que tanta gent pogués accedir a una zona tan perillosa i plena d’explosius? Segons Reyes Martí, pirotècnica de la mascletada, dels manifestants, als qui acusa d’un “acte de vandalisme pur i dur” i de “no atendre les raons” dels responsables de seguretat. En aquesta línia, però una mica més enllà hi ha la Delegació del Govern espanyol a València, qui assegura que el sector dels manifestants que van entrar a la plaça estan “emparats per algun partit polític i algun sindicat”.

Però hi ha una versió alternativa a aquesta primera lectura. I prové d’una font tan poc sospitosa de simpatitzar amb els participants a l’acció com ho pot ser el Sindicat de Policies Locals i Bombers (SPLB), qui en un comunicat acusa la Delegació i l’Ajuntament de “posar en risc” la vida de manifestants, pirotècnics i policies i demana la dimissió de la Delegada Paula Sánchez de León. I per argumentar la seva queixa el SPLB aporta algunes dades interessants: recorda que es van destinar “sols catorze policies locals a custodiar el recinte de la mascletada i que aquest es va protegir sols amb tanques mòbils” i no amb les fixes de tres metres que es col·loquen durant els espectacles pirotècnics de les falles. A més, els agents municipals asseguren que van demanar ajuda “sense rebre resposta” i que les unitats antiavalots de la policia espanyola es van retirar “deixant-los sols”. Llavors van haver de retirar els petards “a estirades”. Segons el SPLB mai s’hauria d’haver permès que la manifestació acabés en el mateix punt que hi havia preparada una mascletada i que “s’hauria d’haver canviat una o l’altra”. Cal tenir en compte és que aquesta mascletada –llençada en honor a les festes de la Mare de Déu des Desemparats, patrona de la ciutat- es fa tradicionalment en una altra ubicació i que enguany s’ha canviat per motius que no han quedat clars. Més explícit, Democràcia Real Ja –una de les entitats convocants de la protesta- s’ha desvinculat dels fets i ha expressat el seu temor a que “potser tot estiguera previst amb l’objectiu d’embrutat la imatge de la mobilització”.

Encara que no és feina periodística repartir culpes ni responsabilitats sobre els fets, sí que ho és oferir una informació prou àmplia com per a que el lector en pugui extreure les seves pròpies conclusions. Però això no és així. En la seva edició digital, els dos principals diaris de València –Levante i Las Provincias- destaquen les declaracions de la pirotècnica i, sobretot, la perillositat dels masclets desapareguts. En canvi, les acusacions del sindicat policial són reduïdes a una peça relacionada inferior i, en el cas de la capçalera de Vocento, a un breu en que no s’esmenta la petició de dimissió de Sánchez de León, encara que la de Prensa Ibérica sí que hi dedica una peça àmplia i detallada de les queixes policials.

El Mundo –el diari de Madrid més llegit a València- titula la notícia a l’inrevés, amb les declaracions de la Delegació espanyola, deixant les acusacions policials per al subtítol i l’interior, encara que les primeres siguin conseqüència de les segones. I El País ni tan sols menciona el comunicat sindical ni el dels convocants i es limita a recollir –com a resposta a les acusacions de la pirotècnica i la Delegació- les opinions dels grups municipals d’Esquerra Unida i Compromís.