Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Les declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el cardenal Antonio María Rouco Varela, vinculant el possible pagament de l’IBI per part de l’Església amb “un detriment d’altres possibles accions, com per exemple l’acció de Càritas”, segons la cita textual recollida per la cadena COPE, va despertar grans reaccions a les xarxes socials, però molt poques als mitjans tradicionals, que en general s’han limitat a publicar –els que ho han fet- el teletip d’EFE amb cap o poques modificacions.

És per això, que algunes de les inexactituds expressades per Rouco han quedat sense cap anàlisi de context o desmentit als mitjans i, en canvi, han estat els blocaires els encarregats d’investigar fins a quin punt el pressupost de Càritas està relacionat amb el manteniment de l’estructura de l’Església o com d’ajustades a la realitat són les paraules de Rouco.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’anàlisi més detallada –i modificada amb l’ajuda dels comentaris dels lectors, alguns d’ells catòlics- l’ha ofert el bloc Ciencia Explicada, l’autor del qual ha anat a buscar els pressupostos de Càritas –que estan detallats de forma pública, a diferència dels de l’Església- per descobrir que el 2008 menys de l’1% dels fons d’aquesta ONG provenien d’organismes diocesans i que al 2012 aquesta xifra ha augmentat fins al voltant del 2%. En números absoluts vol dir que dels pressupost que rep l’Església via IRPF –210 milions el 2009-  el 2011, cinc van arribar finalment a Càritas, publicitats amb la donació pública d’un xec gegant, i això que la quantitat ha estat doblada en els darrers quatre anys.

En canvi l’ONG rep una partida molt més gran –fins a un 5,11% del pressupost- dels contribuents que marquen la casella de “finalitats socials” de la seva declaració de la renda. El conjunt de subvencions d’institucions públiques suposa el 38% del seu pressupost, i són les autonomies les que aporten la part més gran (18,81%). El 35,62% dels fons de Càritas provenen de donacions de particulars –la partida més gran del 60,98% dels diners d’origen privat- i encara que una part important d’aquests diners provingui de col·lectes fetes per les parròquies, costa d’entendre la relació entre aquests donatius específics per a obra social i els pressupostos de la CEE i altres organismes diocesans que són els qui haurien de pagar l’IBI.

Una altra de les inexactituds de Rouco és l’equiparació de l’exempció de l’IBI dels edificis de l’Església amb el tracte que reben altres entitats sense ànim de lucre, tals com associacions reconegudes com d’utilitat pública, inclosos partits, sindicats o ONG. Una comparació que no és del tot exacta, ja que segons la legislació, els edificis religiosos –no sols esglésies i catedrals, sinó també seminaris, habitatges dels religiosos, oficines, etc.- es troben exempts “automàticament” d’aquests gravàmens sense ni tan sols demanar-ho, en una situació jurídica sols equiparable als edificis públics, la Creu Roja, els bens comunals, línies de ferrocarril i les ambaixades estrangeres “si hi ha reciprocitat”. A més, la seva protecció jurídica es fonamenta en un tractat internacional amb el Vaticà de 1979, pel que està per sobre de la pròpia Constitució espanyola.

La resta d’entitats sense ànim de lucre han de demanar específicament l’exempció de les taxes per a cada un dels seus bens immobles, de la mateixa manera que ho fan els monuments, zones arqueològiques, conjunts històrics i escoles concertades.

Els qui no estan protegits pel concordat amb el Vaticà –i és dels que es parla a les notícies dels ajuntaments que plantegen a aplicar l’IBI a edificis de l’Església- són tot tipus de solars i immobles sense finalitats religioses i pels quals –en alguns casos- fins i tot poden albergar activitats econòmiques o produir rendes. Els que, en tot cas, quedarien exempts d’impostos serien els temples de culte, encara que es cobri entrada –per exemple quatre euros a la catedral de Palma i cinc a la de Barcelona– i la seva restauració i manteniment depengui de subvencions públiques.