Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Bona part de les portades d’avui dels diaris impresos al país destaquen la creació d’una banca pública per part del Govern espanyol. El més entusiasta és El Punt Avui, el titular principal del qual és un sobri “Banca pública”. Però també El Periódico anuncia que “Guindos pretén ressuscitar la banca pública” i Levante, més caut, ho rebaixa a una “avaluació”. La Vanguardia evita centrar la portada en aquest enfocament –preferint un el molt més neutre “Guindos ajorna la subhasta de CatalunyaCaixa”- però al seu interior una peça assegura, al titular, que “el Govern [espanyol] es planteja crear un banc públic”, una opció que, en realitat sols és nombrada una vegada a l’última línia de l’article com una opció més entre d’altres.

Aquest enfocament no ha estat privatiu de la premsa catalana i la majoria de mitjans d’arreu de l’Estat espanyol han destacat precisament aquesta opció “entre les moltes” que avalua el ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, i ni tan sols és la prioritària, que continua sent la subhasta immediata de les entitats intervingudes. Llavors, perquè destacar-ne just aquesta i de forma unànime? És fàcil imaginar que aquest és el titular preferit per als responsables del ministeri i que així han titulat els comunicats de premsa. De fet és l’encapçalament pel que han optat les agències EFE i Europa Press. Uns comunicats que els mitjans haurien reproduït acríticament tot i que moltes de les peces dels grans diaris estan signades per periodistes.

Precisament la creació d’una banca pública que substituís la privada en runes –enlloc de rescatar aquesta- i que garantís que el crèdit a l’economia productiva es mantingués per tal que la fallida de l’economia financera no acabés afectant tot el conjunt va ser una proposta d’economistes crítics i entitats com ATTAC just al començament de la crisi. Enlloc d’això es va preferir salvar els interessos dels propietaris i deutors de la banca privada, decisió que ens ha portat on som ara.

Significa això que l’actual Govern espanyol fa una rectificació històrica i decideix prendre una decisió més valenta que la de l’anterior executiu? La creació d’una banca pública suposarà l’existència d’una entitat –avalada amb fons públics i amb una gestió transparent i sota control- destinada a recolzar l’economia real de les “turbulències” de l’economia “casino”?

Llegint a fons els articles de la premsa econòmica resulta que no és així. La idea, tal i com explica Expansión, es tracta “d’unir aquestes entitats per a gestionar-les públicament de forma conjunta, fins aconseguir el seu sanejament, per, després, procedir-ne al esbocinament i corresponent venda”. És d’imaginar que les peces més rendibles serien les privatitzades mentre que els actius tòxics romandrien en mans públiques.

Una solució que difícilment es pot definir com a “crear un banc públic” i en canvi s’assembla bastant al que s’ha vingut fent fins ara.