Dissabte passat milions d’Europeus van estar pendents de les seves televisions per gaudir del festival musical d’Eurovisió, que enguany se celebrava a l’Azerbaidjan, però molts pocs d’aquests –o com a mínim pel que respecta als espectadors catalans- s’hauran assabentat de les protestes pro-democràtiques durament reprimides que han succeït al país.

La cobertura mediàtica d’Eurovisió és, anualment, motiu de polèmica entre els seus partidaris –que al·leguen les seves altes xifres d’audiència- i els contraris a donar importància a un esdeveniment organitzat per una sèrie de cadenes de televisió concretes i amb franca decadència des de fa anys. En el cas català s’hi suma, a més, els dubtes que desperta el tractament dels mitjans nacionals, que any rere any, assumeixen la representant “espanyola” –més exactament de RTVE- com la “nostra”, sigui de forma més inconscient –com fa TV3– o desacomplexada, com en aquest article de La Vanguardia.

Però en aquesta edició s’hi ha sumat, encara, un altre element de crítica: el poc seguiment que han rebut les protestes demanant més democràcia i llibertat d’expressió l’Azerbaidjan, organitzades precisament amb la idea que els focus mediàtics internacionals es trobaven sobre el país. Encara que força mitjans sí que han fet referència a les protestes o a la situació dels drets humans al país, no són comparables a la cobertura que ha tingut el festival. Per exemple, La Vanguardia ha publicat –en l’edició digital- unes 50 peces relacionades amb Eurovisió durant el mes de maig i nomes tres feien referència a aquestes qüestions, una ratio encara més baixa a El Periódico, que a pesar de dedicar 25 articles al Festival, ni un de sol tracta la situació política l’Azerbaidjan ni la repressió patida pels activistes prodemocràcia. En canvi millora molt a l’Ara, qui titula tres dels deu articles en clau de denuncia –inclosa una notícia sobre les acusacions de corrupció al senador del PP valencià Pedro Agramunt que no ha sortit a cap altre mitjà- i a més li dedica una bona part del reportatge central sobre la inauguració del certamen.

El tractament de les televisions encara és més irregular. TV3 va fer referència a la repressió als seus informatius del dissabte 26, així com La Sexta. Telecinco es limita a publicar la notícies al seu portal web, però no en fa referència als informatius i RTVE -coorganitzadora del Festival- i Antena3 opten pel silenci més absolut.

En favor de rebaixar el tractament mediàtic de les protestes es podria argumentar que Eurovisió és un festival musical i que la seva cobertura s’ha de centrar en la crítica musical, però es dóna la paradoxa que bona part de les notícies versen sobre polèmiques diferents. Així, les declaracions i rectificacions de la cantant espanyola Pastora Soler sobre si RTVE li hauria demanat que no guanyés han gaudit de més rellevància que la situació política de l’Azerbaidjan o que el desnonament de centenars de famílies per tal de construir el Crystal Hall, el teatre que va acollir les actuacions. I encara posteriorment, La Vanguardia publicava ahir mateix la peça “Queixes i protestes després d’Eurovisió” que, no es referia a la repressió policial sinó al sentiment “d’humiliació” d’alguns mitjans francesos pel resultat de la cantant del seu país i les crítiques rebudes per Pastora Soler per part de periodistes anglesos. Una “notícia” que també publica El Periódico.

Aquest article ha estat realitzat gràcies a les aportacions de Rubí Rocha.

Actualització: En una primera versió d’aquest article afirmàvem que TV3 no havia informat de les protestes, fet que no és cert i que hem rectificat gràcies al comentari d’un lector. Demanem disculpes per l’errada originada, en part, en que el portal de notícies 324.cat no enllaçava, com és habitual, la seva informació dels fets amb el vídeo relacionat del Telenotícies.