Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La gira de José Ramón Bauzá, president de les Illes Balears, per bona part de les poblacions insulars durant la preparació del congrés del PP autonòmic que comença avui ha estat envoltada d’una forta polèmica. Les concentracions i xiulades multitudinàries s’han produït a pràcticament cada municipi visitat per Bauzá, i en alguns dels casos –com els de Manacor o Bunyola- el rebombori mediàtic ha estat considerable, no sols entre la premsa illenca, sinó també mitjans de Madrid com El País, El Mundo i La Sexta se n’han fet ressò.

El fet que els contraris a les polítiques lingüístiques i socials del president balear fossin capaços de reunir centenars de persones en pobles que, tot sovint, no arribaven als 10.000 habitants i de forma diària –a vegades matí i tarda- durant dues setmanes ha sorprès els analistes que han tractat el cas, ja que les Illes no havien viscut en dècades unes mobilitzacions tan contundents, constants i transversals. Unes convocatòries que van començar de forma força espontània, gràcies a les xarxes socials i als telèfons mòbils i que s’han anat reproduint sense excepció per tots els municipis visitats –sovint dos per dia- en un ambient de franca revolta.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Per tal de minimitzar la seva incidència s’han enviat 60 agents antiavalots de la Guàrdia Civil des del País Valencià i l’agenda de Bauzá –qui per exemple no va poder entrar a Sòller- ha estat modificada constantment per tal d’intentar esquivar els manifestants, però les mesures han estat clarament insuficients davant la generalització de les protestes, segons les cròniques dels mitjans illencs i de testimonis i vídeos a les xarxes socials, que han seguit informant d’escridassades i xiulades diàries.

A tots aquests elements cal sumar-hi el fet que el motor principal de les protestes ha estat la política lingüística del Govern balear, obligant les escoles a separar els alumnes segons la llengua d’escolarització escollida pels pares, encara que també hi ha hagut pancartes i crits contra les retallades en ensenyament i sanitat.

Però sembla que aquesta relació amb la llengua comuna no ha estat motivació suficient per que els diaris impresos a Barcelona i València tractessin els fets. El Periódico, Levante i Las Provincias no n’han publicat absolutament res. Al cercador de La Vanguardia sí que si poden trobar nombroses referències, però amb una trampa, es tracta dels comunicats d’Europa Press que el diari penja a la seva secció Illes Balears, només disponible digitalment i que funciona com un mitjà diferent que s’ha de buscar expressament. El Punt Avui i l’Ara es fan ressò de la política lingüística de Bauzá, el primer amb una peça sobre el seu fracàs –sols el 10% dels pares d’alumnes amb capacitat d’escollir han optat pel castellà- i el segon amb un reportatge sobre el que suposa aquesta mesura publicat fa dues setmanes, quan es va anunciar, però en cap cas es parla de les reaccions que ha comportat.

Al web de TV3, per la seva banda, només s’hi pot trobar un vídeo dels seus serveis informatius –sense haver fet un buidatge exhaustiu de tots els telenotícies- on es faci referència a les protestes contra socials a les Illes, una xiulada que va rebre Bauzá al Parlament Balear el 8 de maig després d’anunciar el tancament de dos hospitals.

Pel que fa als digitals cal mencionar el seguiment que Vilaweb ha fet del tema. Directe.cat, Llibertat.cat, Racó Català o El triangle també s’han fet ressò –amb intensitat desigual- de les protestes, sobretot els darrers dies.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019