Matar el missatger

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els periodistes escoltem, més sovint del que ho voldríem sentir, que amb la nostra manera de fer, som la causa, els instigadors i a vegades fins i tot els responsables de molts dels mals que vivim. I d’això se’n diu planament “matar el missatger”.

Matar el missatger és molt fàcil i consisteix en assenyalar com a culpables de les coses que passen i no ens agraden o d’allò que ens envolta i voldríem que fos d’una altra manera, els que ens dediquem a explicar-les.  Aquesta és l’estratègia més habitual d’aquells que no volen veure les coses com són perquè les voldrien diferents, però que topen, cada dia, amb el bany de realitat que els fem des dels mitjans.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Últimament sentim empresaris que diuen que deixem de donar informacions negatives sobre l’economia o que destaquem molt més les positives per aixecar la moral del país. Hi ha hotelers que es queixen que una previsió meteorològica adversa i diuen que no s’hauria de donar perquè això pot desmotivar els possibles clients i n’afectarà la ocupació. Alguns polítics voldrien que parléssim d’ells i de la bondat de les seves actuacions com si fóssim un gabinet de comunicació i no pas periodistes i que “adeqüéssim” la realitat a la seva conveniència.

Però el que no acostumen a fer els mitjans de comunicació i els periodistes professionals, és amagar el cap sota l’ala o sota terra i maquillar la realitat al gust i d’acord amb els interessos d’un grup determinat, un govern o un sector de la societat. Haureu vist que he dit “els periodistes professionals”, és a dir, aquelles i aquells treballadors de mitjans de comunicació que tracten les informacions amb veracitat i rigor, amb imparcialitat, independència, amb neutralitat, pluralisme, i que contrasten allò de què informen, que ho fan amb coneixement, amb responsabilitat i sense prejudicis.

Doncs es veu que aquesta manera de fer pròpia del periodisme ben fet, no agrada tothom i com a  mostra el que li va passar dimecres passat al crític musical i col·laborador de Media.cat, Jordi Bianciotto, que va ser insultat per un dels organitzadors del Festival Primavera Sound per escriure un article a El Periodico titulat  “Una ‘delikatessen’ sense denominació d’origen” on, entre altres coses, llegim “El San Miguel Primavera Sound és un exquisit, detallista i erudit festival apàtrida amb una programació que no acaba d’explicar en quina ciutat i en quin país se celebra. Un arrelament més gran podria convertir-lo en una cosa semblant al festival perfecte. Almenys, pels catalans, que som els que l’acollim i podrem opinar alguna cosa sobre això.”

Al Jordi li han arribat a dir que la seva visió és d’un “provincianisme disfressat de nacionalisme barat”.  I no prou contents, l’han tractat de “gilipolles”, per fer-ho públic i li han retirat l’acreditació per assistir al festival.

La resposta a la xarxa i als mitjans ha estat, com no podia ser d’altra manera, ràpida i contundent. Gràcies a això i a la intervenció de l’Ajuntament de Barcelona, una de les institucions que paga la festa, li han hagut de tornar l’acreditació perquè pugui seguir fent la seva feina. Només faltaria! A seguir treballant, Jordi. I si no els agraden les coses clares, que s’hi posin fulles.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019