Què em dones a canvi?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El conflicte entre la Lliga de Futbol Professional (LFP) i les ràdios continua latent. La temporada passada, la LFP no va deixar entrar als estadis de futbol a cap emissora de ràdio sense drets per poder exercir la retransmissió dels partits. La solució de cara a la temporada que ve té una porta de sortida: 718.000 euros. És just aquest preu? Quina és la contrapartida?

La LFP ha disposat un preu d’entrada de 700.000 euros per emissora –més variables. Aquesta proposta inclou els partits de Primera, els de Segona i els de Copa. La resposta de les ràdios ha estat negativa pels dubtes que genera. El problema rau en alguns detalls importants com les despeses addicionals que generen la instal·lació de les línies, el cost dels autònoms o la limitació de 3 persones per cabina. Però sobretot, la mare dels ous és saber què costarà i què oferirà la presència a la zona mixta i a la sala de premsa. La LFP per ara ha donat allargues quan se’ls ha presentat la qüestió. I és que en el sector comunicatiu s’ha posat de moda l’alt valor de la resposta –pagar per entrevistar, rodes de premsa sense preguntes, etc.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

És desolador topar-nos amb aquest panorama. Si el futbol és un negoci, entraria dins la lògica negociar un preu per enfilar-se a la roda de l’espectacle. Aquest preu –de ser-hi- seria negociable. Les xifres van des de l’aprovació fins la indecència. El que es fa més complicat de debatre és l’actitud dels protagonistes. Perquè en la majoria d’esports els protagonistes responen. I més si el contracte així ho mana. Per exemple, qui no ha vist les imatges dels mitjans de comunicació dins els vestidors de l’NBA o l’Eurolliga entrevistant a tort i dret. O l’atenció dels tennistes a peu de pista als mitjans que han pagat els drets. O l’aparició dels ciclistes premiats a les zones adaptades a cada cursa?

Però els futbolistes –especialment els més aclamats-, i malgrat la declaració d’intencions positiva dels clubs cada inici de temporada, no apareixen per la zona mixta. I si ho fan, faves comptades. Per tant, pagar per preguntar és garantia d’èxit? El negoci del futbol, lamentablement, es converteix massa sovint en un aparador de vedettes on l’espectador només pot observar però no inquirir. Els mitjans –com a transmissors dels missatges- no n’han de ser còmplices. El negoci ha de ser seriós. Una cosa és el preu. L’altra, més important, són les normes del joc.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.