Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir, el Món a Rac1 informava que a Catalunya s’inspecciona sis vegades més que a Andalusia i el doble que a Madrid, unes dades que –en plena època de la campanya de la declaració de la renda- van passar ràpidament al Ple del Parlament i a la majoria de mitjans.

La informació rebotada, però, oblidava alguns detalls importants de la notícia original de RAC1 i de les declaracions de la seva principal font, el col·lectiu de tècnics d’hisenda (Gestha) en boca del seu vicepresident Josep Maria Mollinedo. A la discriminació territorial, segons Mollinedo, caldria sumar-hi la principal, que és la social. I és que si Catalunya té 260 inspectors més que Madrid no es deu al seu grau de frau –que és menor- sinó, presumiblement, a la seva estructura empresarial, on predominen els autònoms i les PIME, al contrari que a Madrid on tenen la seva seu la gran majoria de grans empreses de l’Estat, sobretot les principals cotitzadores borsàries.

I és que segons denuncia Gestha des de fa anys –sense massa ressò mediàtic o parlamentari- fins el 71% del frau fiscal a l’Estat espanyol correspon a les grans empreses, un espoli social que costa, a cada ciutadà dels Països Catalans, una mitjana de 876 euros l’any. Aquest ha estat un dels temes més silenciats pels mitjans el 2011 segons l’Anuari Mèdia.cat. Així, segons els tècnics d’hisenda, autònoms i PIME només serien responsables del 25,64% del volum total defraudat i els altres tipus de frau –assalariats o ajudes públiques- un raquític 2,59%.

En canvi, en els darrers anys s’han anat incrementant els recursos destinats a la persecució del petit frau mentre s’escapçava la investigació a les grans empreses, tan via la reducció de personal –més de mil tècnics d’hisenda van ser obligats a centrar-se en casos menors- com amb noves normes, com l’obligació –aprovada el 2009- de tancar els sumaris en vuit mesos i mig enlloc d’un any, el que dificulta les investigacions a gran empreses, molt més complexes i fàcils de sabotejar pels recursos jurídics i comptables d’aquestes corporacions. Així, només entre el 2007 i el 2009, la recaptació provinent de l’impost de societats va caure un 55% –de 44.000 milions d’euros a 24.635- mentre la reducció de beneficis de l’Ibex 35 sols va ser d’un 14%. O, un altre exemple, actualment una PIME paga, de mitjana, quatre punts i mig més d’impostos –un 23% front un 19,5- que una empresa que facturi més de 180 milions d’euros anuals.

I això sense comptar els recursos destinats a perseguir un frau no empresarial –com per exemple la campanya per evitar tripijocs en les rendes d’inserció o els controls a aturats- que gira al voltant del 2,6% del total manllevat a hisenda.