Un mapa del país sencer a totes les llars nord-catalanes

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Em trobava l’altre dia buscant informació al web del Consell General dels Pirineus Orientals (www.cg66.fr), departament de l’Estat francès que agrupa les comarques de la Catalunya Nord, i vaig ensopegar amb una sorpresa ben agradable. La revista que publica aquest organisme oficial, anomenada “L’Accent Catalan” -en línia amb el seu eslògan, que segur que li agrada a l’Alícia Sánchez Camacho, “L’accent catalan de la République Française”- va inserir a les pàgines centrals del seu número d’abril-maig un mapa dels Països Catalans a tot color.

D’entrada, em vaig fregar els ulls per assegurar-me que hi veia bé, vaig pensar que un escamot catalanista no s’hagués infiltrat en les files enemigues i hagués substituït unes pàgines per unes altres. Però no, vaig veure que la llegenda era bilingüe francès-català (La carte des Pays Catalans / Mapa dels Països Catalans) i que les explicacions interiors també. I que el color de les comarques no canviava en funció del territori sinó de l’estatus de la llengua catalana: a Andorra, oficial; a les tres comunitats autònomes “espanyoles” (País Valencià, Illes Balears i Catalunya), cooficial; a la Franja de Ponent i a l’Alguer, protegida; i finalment, a les comarques catalanoparlants dins de territori francès, “llengua no reconeguda per l’Estat”, una expressió clarament reivindicativa per part de les autoritats departamentals d’aquest petit territori a l’extrem sud-est de l’Hexàgon (hi governa l’esquerra des del 2011). També s’hi explicaven els diferents parlars amb la ratlla que separa el català occidental de l’oriental, i dins d’aquest darrer, la diferenciació entre balear, català central i català septentrional (entre parèntesi, rossellonès), és a dir, el seu parlar propi.

Reconec que, malgrat un petit error amb la comarca del Vallespir, que queda integrada a la Catalunya del sud, el mapa està força ben fet i és molt semblant al que elaboraria qualsevol entitat sobiranista de la Catalunya del sud. Però pensem-hi una mica: aquest mapa del país sencer l’ha editat una institució oficial francesa –sí, la pàtria del jacobinisme centralista- i l’ha repartit a totes les bústies particulars del departament (se’n fan 190.000 exemplars!), a més de tenir-lo online al seu web. És realment sorprenent. Us imagineu el mateix fet per la Diputació d’Alacant?

Només des de la necessitat de reivindicar la catalanitat que tenen les institucions dels Pirineus Orientals o des de la greu posició d’indefensió de la llengua catalana en aquestes terres d’administració francesa (la mateixa revista és gairebé tota en francès i només hi ha una pàgina bilingüe, normalment de caire cultural o folklòric), s’entén una iniciativa que en qualsevol institució espanyola seria impensable. Dit això, si ha aconseguit que una petita part dels lectors es mirin el mapa i aprenguin que, més enllà de la frontera administrativa de l’estat, milions de persones parlen la mateixa llengua que ells (o que parlaven els seus avis, potser), ja n’hi hauria prou per considerar-la beneficiosa i lloable.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.