Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Després de més de dues setmanes de vaga indefinida i de constants accions al carrer –que han anat des de les acampades fins a les manifestacions massives, passant pels tancaments en pous i les  barricades en carreteres i vies fèrries- la cobertura mediàtica del conflicte miner a l’Estat espanyol continua sent força precària, encara que poc a poc vagi creixent. I més si és té en compte que aquest és, possiblement el conflicte laboral més dur des de que fa una dècada els treballadors de Sintel van acampar a Madrid. Ni tan sols la profusió d’imatges d’espectaculars enfrontaments entre vaguistes i policies ha aconseguit que les televisions realitzessin connexions en directe, com sí van fer, en canvi, amb incidents similars a Grècia o Egipte.

Aquesta facilitat dels grans mitjans de tractar amb més llibertat i profunditat els conflictes socials llunyans abans que els propers s’ha exemplificat en el fet que la vaga minera arribés abans a la portada del The Wall Street Journal que de qualsevol diari de Madrid o Barcelona. Entre aquests darrers, La Vanguardia, va necessitar disset dies d’enfrontaments per que la imatge arribés ahir a la seva portada, però a més és l’única on ho ha fet. També resulta més fàcil trobar anàlisis sobre les implicacions del conflicte com aquesta al The Guardian que als mitjans de l’Estat espanyol.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però si els miners d’Astúries resulten estranys als mitjans catalans, els del Baix Cinca ja són directament invisibles. A Mequinensa també es troben en vaga indefinida des de fa 18 dies i s’hi han convocat manifestacions, talls de trànsit i blocatges –es va aïllar la central tèrmica d’Andorra per evitar-hi l’arribada de carbó importat- segons es pot seguir al diari local Mequinensa Digital. A la resta del país, sols El Segre i alguns mitjans alternatius, com Llibertat.cat, han fet alguna menció al conflicte.

Si bé és cert que el volum d’afectats als pous de la Franja és molt menor que a Astúries i Lleó –300 persones ocupades directament front 4.000,- això hauria de quedar compensat, almenys parcialment, pel criteri de proximitat.