Després de més de dues setmanes de vaga indefinida i de constants accions al carrer –que han anat des de les acampades fins a les manifestacions massives, passant pels tancaments en pous i les  barricades en carreteres i vies fèrries- la cobertura mediàtica del conflicte miner a l’Estat espanyol continua sent força precària, encara que poc a poc vagi creixent. I més si és té en compte que aquest és, possiblement el conflicte laboral més dur des de que fa una dècada els treballadors de Sintel van acampar a Madrid. Ni tan sols la profusió d’imatges d’espectaculars enfrontaments entre vaguistes i policies ha aconseguit que les televisions realitzessin connexions en directe, com sí van fer, en canvi, amb incidents similars a Grècia o Egipte.

Aquesta facilitat dels grans mitjans de tractar amb més llibertat i profunditat els conflictes socials llunyans abans que els propers s’ha exemplificat en el fet que la vaga minera arribés abans a la portada del The Wall Street Journal que de qualsevol diari de Madrid o Barcelona. Entre aquests darrers, La Vanguardia, va necessitar disset dies d’enfrontaments per que la imatge arribés ahir a la seva portada, però a més és l’única on ho ha fet. També resulta més fàcil trobar anàlisis sobre les implicacions del conflicte com aquesta al The Guardian que als mitjans de l’Estat espanyol.

Però si els miners d’Astúries resulten estranys als mitjans catalans, els del Baix Cinca ja són directament invisibles. A Mequinensa també es troben en vaga indefinida des de fa 18 dies i s’hi han convocat manifestacions, talls de trànsit i blocatges –es va aïllar la central tèrmica d’Andorra per evitar-hi l’arribada de carbó importat- segons es pot seguir al diari local Mequinensa Digital. A la resta del país, sols El Segre i alguns mitjans alternatius, com Llibertat.cat, han fet alguna menció al conflicte.

Si bé és cert que el volum d’afectats als pous de la Franja és molt menor que a Astúries i Lleó –300 persones ocupades directament front 4.000,- això hauria de quedar compensat, almenys parcialment, pel criteri de proximitat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019