Qui comença?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La setmana passada, els principals sindicats que hi ha a Catalunya vinculats amb el periodisme van convocar una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona per denunciar la precarietat laboral en aquesta professió. Un dels documents repartits durant aquell acte, criticava el fet que la precarietat laboral, els expedients de regulació d’ocupació que una setmana rera altra afecten algun dels mitjans que hi ha a Catalunya, resulten amagats. És a dir, que els periodistes, acostumats a publicar escàndols empresarials, mobilitzacions de treballadors, aturades i vagues, ho tenim difícil per fer públiques les nostres misèries. No sé fins a quin punt els empresaris d’aquest món estan conxorxats per tapar les barbaritats de la competència  (més aviat deu ser el contrari), però el que sé del cert és que en aquella concentració de Barcelona hi havia quatre gats. Sí, quatre gats si tenim en compte tots els acomiadaments, reduccions de sous, retallades de drets, precarietat, coaccions  i tot el que se us passi pel cap. Els afectats som moltíssims, i no ho dic només pels periodistes que hem arribat a exercir-ne, sinó també, per les desenes i desenes de joves que es llicencien cada any a les facultats de comunicació catalanes i que encara s’han d’estrenar a la professió. I em direu que no hi confieu en els convocants d’aquella concentració de la setmana passada, que en part ells també són responsables de la situació actual i mil altres raons. D’acord, i què fem? Ens ho continuem mirant? Fem una campanya viral? Qui estigui inspirat, que llenci la primera frase.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.