Mala intenció

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Qui més qui menys comença a tenir clar que el paper no pot oferir el mateix que els diaris digitals i, a sobre, l’endemà. Bé, això ho veuen els periodistes que treballen i llegeixen diaris en paper i a la xarxa. Els editors que aigualeixen la qualitat del periodisme a base de retallades són més miops. Si veig que un article meu al diari duu el mateix títol i un text semblant al d’una nota d’agència o d’un digital del dia abans, sé que m’he equivocat.

Comença a ser evident que, si els diaris en paper volen sobreviure, enlloc d’oferir grans titulars i poc text han d’anar a fons, donant allò que els diaris de la xarxa, immersos en l’actualitat més frenètica, sovint no tenen temps de fer. O espai, perquè llegir en pantalla de moment encara cansa. El paper ha de poder oferir cròniques d’autor, anàlisis rigorosos, entrevistes a fons, reportatges amb moltes veus… ha d’anar més enllà.

Amb tot, hi ha qui substitueix la feina, la rigorositat i contrastar bé les fonts per la intenció. Escriure amb mala llet pot ser divertit de fer i fins i tot de llegir. Pot ser interessant, si es té gràcia, però la intenció, el punt de vista, no substitueixen la feina. Ara que sembla que alguns diaris veuen clar que han d’oferir quelcom més que les breaking news, n’hi ha que sembla que es dediquen a fer-ho amb textos que aporten més opinió que informació. Que ni tan sols intenten ser honestos.

Buidar els continguts per canviar-los pel punt de vista no ens salvarà de la crisi del paper, ni la del periodisme, ni de perdre lectors. Només ho aplaudiran els més adeptes.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.