“Europa respira”, “Grècia es queda”, Grècia vota Euro”, “Victòria europea a Grècia”… els titulars dels diaris impresos d’avui no s’estan de demostrar desacomplexadament la seva alegria per la victòria dels conservadors de Nova Democràcia a les eleccions gregues d’ahir. Òbviament cada mitjà té absoluta llibertat per marcar la línia editorial que desitgi –encara que sembla que al final el respir no ha estat tan important com s’anunciava,- però són moments com aquest els que pal·lesen la poca pluralitat del nostre sistema mediàtic.

Només El Punt Avui marca una certa diferència amb un “Guanya el rescat”, que evoca totes les connotacions negatives que avui en dia té aquesta paraula –mentre l’Ara opta per no mullar-se, tal i com reconeix el bitllet del seu director Carles Capdevila, titulant un “Grècia guanya temps” més aviat críptic- mentre a la resta predomina la unanimitat total, visualitzada per la coincidència absoluta dels titulars de El País i ABC –“Grècia dóna un respir a Europa- i quasi idèntic al de La Gaceta: “Grècia ens dóna un respir”.

Però aquest relat dominant –no sols al paper, sinó també a la televisió i a la ràdio, però menys als digitals, on es poden trobar versions molt diferents- oblida algunes claus importants per explicar la situació a Grècia que, tot i haver circulat abastament per internet, no sembla haver arribat a les redaccions dels grans mitjans.

Aquestes són algunes de les més generalitzades:

1- La disputa principal dels comicis d’ahir no era entre sortir o quedar-se a la Unió Europea o a l’euro –possibilitat que no defensava cap de les formacions amb opcions de victòria- sinó entre mantenir el pla d’austeritat tal i com s’està aplicant ara o no fer-ho i renegociar les condicions de pagament del deute. Syriza ha repetit una i altra vegada que no volia deixar l’euro, però al llarg de la setmana passada i fins avui s’ha anat publicant de forma repetitiva que una victòria de l’esquerra implicava automàticament la sortida de l’euro del país hel·lè.

2- La victòria del bloc pro-rescat no és tal, ja que els partits contraris a aquest han sumat més vots. Les opcions de govern dels primers se centren en els 50 diputats extres –una sisena part del parlament- que Nova Democràcia (ND) obté pel fet de ser la força més votada. Una mesura xocant i polèmica, que ja va ser oblidada en la cobertura de les anteriors eleccions i que, a pesar dels debats sorgits a la xarxa, ara s’ha repetit l’errada amb algunes excepcions com Vilaweb o el bitllet del director de La Vanguardia José Antich.

3- Ahir a la tarda la gran majoria de mitjans descrivien ND com la formació “europeista” –encara que aquesta ha caigut de les versions impreses- que es presentava com l’opció “responsable” i de “seny”. Però cap crònica ha recordat que aquest és el mateix partit que va falsificar els comptes estatals per amagar el dèficit i fer possible l’entrada de Grècia a l’euro i que, en un exercici d’oposició responsable, va votar en contra del pla de rescat el 2010, aprovat gràcies a la llavors majoria absoluta del socialdemòcrata PASOK.

4- La primera frase de la crònica electoral a El Periódico és “Grècia ha frenat davant del penya-segat”, una sentència que resumeix perfectament el to que ha marcat la cobertura d’aquests comicis, presentats repetidament com una contesa entre “Europa” i el “caos”. Cap mitjà ha justificat perquè aprofundir les polítiques que han dut Grècia a l’actual desastre –extrem que ningú pos en dubte- és millor que explorar, per exemple, la via islandesa. Aquest país ha practicat una sortida similar a la que proposa Syriza: prioritzar les necessitats socials al pagament del deute, auditoria d’aquest abans de pagar i depuració de responsabilitats, i els seus resultats econòmics i socials han estat fins i tot reconeguts per l’FMI, tal com reconeixia fa uns mesos una editorial de La Vanguardia.

Almenys, i comparant les mancances amb la cobertura que van tenir les anteriors eleccions gregues, aquest cop els mitjans no han menystingut el paper polític de Syriza –central en la confrontació- i els nazis d’Alba Daurada no han aconseguit la mateixa sobrerepresentació de llavors.