Entrevista a Carles Solà, periodista especialitzat en la qüestió migratòria, director del programa “Tot un món” de TV3 i impulsor de la traducció al català i adaptació del llibre de Jean-Paul Marthoz Couvrir les migrations, per al que busca finançament mitjançant una campanya de micromecenatge.

Avui és el Dia Mundial del Refugiat. Tenint en compte que la principal funció d’aquests dies és servir d’excusa per a que els mitjans en parlin, com valora la cobertura que ha tingut?

Ha sortit molt poc però, i el que és pitjor, molt deformada, amb un tractament tangencial i sense aprofundir en el millor dels casos i de forma interessada i tractant de donar-li la volta al tema en els pitjors.

Què vol dir exactament de “forma interessada”?

En època de crisi tot es mira de forma economicista i el tema de la immigració especialment, s’oblida totalment la part humanitària i en mitjans molt marcats ideològicament i que defensen unes polítiques migratòries més estrictes ho aprofiten per parlar del que “ens costen els immigrants”.

Però aquest tractament economicista no és exclusiu de la crisi, és un fenomen que ja es veia denunciant abans.

Sí, és cert i és un biaix en el que també hi ha caigut gent que volia defensar els immigrants. Abans de la crisi es va parlar molt dels beneficis de la immigració: quotes a la seguretat social, creixement econòmic, nous negocis, etc. i la torna és que ara es parla molt del seu cost.

Però no es tracta d’estar-ne a favor o en contra si no de donar-ne una visió global i no sols una d’estadística o econòmica. Hi ha una frase que resumeix molt bé aquest drama i diu: “volíem mà d’obra i van venir persones”. No es pot parlar de la immigració de forma homogènia, ni tan sols per comunitats, sinó que s’ha de recordar que els migrants són persones individuals amb projectes personals propis i diferents.

I després s’ha de tenir en compte el seu impacte i les seves aportacions a la societat d’acollida, com la modifiquen i que hi aporten, en el nostre cas a la construcció de la societat catalana. I explicar això és imprescindible per ajudar a entendre el món on vivim, per que podem tancar els ulls i esperar que això hagi acabat quan els obrim, però no ho haurà fet. Com em van dir una vegada: “han vingut per quedar-se”, així que els haurem de conèixer per poder-hi conviure.

És una cobertura pitjor de la què es dóna en altres temes?

Jo crec que sí, mai es tracta tenint en compte tots els elements, mai sentim les veus de les pròpies persones migrants o les seves organitzacions. Podem imaginar, per posar un exemple, la cobertura d’un tema mèdic que no tingués en compte els metges o els pacients? Tinc la sensació que com els migrants no tenen ningú que els defensi tot s’hi val en aquest tema.

Aquesta mala cobertura, és un problema de formació? Què hi pot aportar per millorar-la el llibre de Jean-Paul Marthoz Couvrir les migrations?

En el tractament periodístic de les migracions hi ha mancat, sobretot, rigor. I aquest llibre repassa tots els elements relacionats amb el tema, els enumera, dóna exemples, parla de casos menys coneguts, com la immigració sud-sud,… i un cop ja tens aquesta base ja pots informar com vulguis, per que aquesta és una condició bàsica del periodista, informar segons el seus parers i el seu bagatge cultural i formatiu.

Crec que aquest llibre, a més de formació també aporta molta reflexió i pot ajudar, no sols als periodistes, sinó a molta altra gent que té relació amb la migració a reflexionar sobre el fenomen i a treballar-hi amb coneixements de causa.

I és per mantenir aquesta vessant pràctica, que el nostre projecte no sols planteja la traducció, sinó també l’adaptació a la nostra realitat.

El llibre està escrit per un periodista belga. Als països francòfons tenen molta més experiència en el tema que al nostre, però tampoc els ha anat molt millor. En podem aprendre dels seus fracassos?

I tant! Tenim la gran oportunitat de no repetir els seus errors. I en el cas dels periodistes això vol dir fer la nostra feina amb molt de rigor i criteri, per que hem de tenir molt clar que el que nosaltres fem té conseqüències: o podem millorar la convivència o atiar la confrontació.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019