El titular del dia: ve o no ve l’Eurovegas?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Tant fàcil com dir-ho tantes vegades com calgui per fer-ne notícia. Construir “notícies” forma part de la feina diària d’un periodista. Fa temps que faig de periodista ocasional, però el dibuix que l’Àlex Saló va penjar ahir al seu Facebook em va fer recordar l’experiència viscuda en l’exercici del dia a dia i sobretot em va fer pensar en les sensacions que tinc cada dia que escolto la ràdio i miro la tele (cada vegada menys, totes dues coses) i llegeixo els diaris a trossos i a estones. “El titular del dia: hace calor” de la tira de Saló aquests dies ben bé podria ser “El titular del dia: Ve o no ve l’Eurovegas?”. A mi no m’agrada gens això de l’Eurovegas. Bàsicament estic en contra de reproduir, tingui la forma que tingui, un parc d’atraccions del joc mastodòntic i de cartró pedra que es carregui un tros del paisatge i que al final no serà res més que un forat negre per xuclar turistes i diners de turistes per endur-se’ls cap a una altra banda. No m’agrada i per això vull saber què s’hi vol fer, amb quins diners, que suposarà, quin seria l’impacte… També quina és la postura del govern i què fa o que diu la gent que hi està a favor i sobretot la que hi està en contra, que em consta que en som uns quants. Tot això és el que busco com a oient, espectadora i lectora. Per això m’avorreixen, a vegades m’empipen, i en general no trobo sentit a les portades i els titulars que parlen d’Eurovegas cada dia per dir-nos si Mr.Adelson es decideix, allarga la decisió, quasi s’ha decidit o potser no es decidirà a portar l’Eurovegas a Catalunya. Potser no cal parlar-ne tant i tantes vegades i amb les mateixes paraules, o diferents però que de fet són les mateixes, encara que sigui en boca d’experts que fan d’experts i en declaracions d’uns o d’altres que només semblen fresques, però tampoc no diuen res de nou. Vull saber-ne més. I no em cal quantitat, sinó qualitat, profunditat i rigor. O acabo apagant la tele, la ràdio i llegint els diaris a trossos i a estones. Bàsicament per no sentir-me, com diu, Saló, “com una imbècil”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.