Periodistes sense Internet? No, gràcies!

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

“Internet ha canviat la forma de treballar, però no el periodisme”. Ho va dir Lluís Foix el dilluns passat (25/06/2012), a la presentació del llibre “Internet para periodistas, kit de supervivencia para la era digital” (Ed. UOC), de Silvia Cobo. Trobareu un excel·lent resum de la sessió al bloc de la Cristina Aced. Em va agradar ser-hi present, per la Silvia, però també per l’encertada tria d’acompanyants que va fer.

En Lluís Foix, per l’experiència i la bona adaptació a les noves tecnologies. En David el conec des de fa alguns anys i segueixo amb molt d’interès el projecte que encapçala: ViuMolinsderei. I, en Jordi Pérez Colomé, periodista i autor d’Obamaworld, no tinc el gust de conèixer’l, però és un altre bon exemple de canvi en la forma de treballar, sense oblidar la forma de fer del bon periodisme.

S’hi va parlar de noves tecnologies aplicades al periodisme, d’això tracta el llibre de la Silvia Cobo (que recomano llegir!), però per damunt de tot es va parlar de periodisme, del periodisme de qualitat. I, crec que l’enfocament va ser l’encertat. Canvia molt  i constantment la forma de treballar, per tant cal més formació i innovació que mai per a la professió (adaptació), però no canvien les bases del periodisme (professió).

Dit això, vull ressaltar algunes idees que s’hi van comentar:

1) Que Foix digués que li sembla que té més penetració el què diu a través de Twitter que el què publica a La Vanguardia, hauria de fer pensar a més d’un.

2) Cal diferenciar el periodisme de l’entreteniment. L’arribada d’Internet ha fet encara més difosa la línia que els separa. A parer meu, l’entreteniment (i la premsa groga, també) pot aportar ‘guanys’ (visites, bàsicament) a curt termini, però no tinc tant clar que sigui la via a seguir a ‘llarg termini’ (pot desprestigiar la marca). Una altra cosa ben diferent són els ‘serveis’, que si que crec que poden ser una via a explorar pels mitjans.

3) L’edat no marca el bon ús de les noves tecnologies. Queda demostrat per les tres generacions allà presents. ‘El blocaire Foix’ des del 2004, i ‘el jove Guerrero’, que va explicar el poc ús que en feien els seus companys universitaris. I, em sembla que queda molta feina a fer a les facultats de comunicació.

4) I, per acabar, una altra idea clau a tenir en compte. La identitat digital i la marca personal. No crec que hi hagi millor curriculum que poder conèixer la presència digital d’un professional, sense filtres i en temps real. Si conèixer les eines que ens ofereix Internet per a treballar és bàsic, crear i cuidar la marca personal és imprescindible.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.