Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’incendi descontrolat que devasta bona part del País Valencià i que cobreix de fum i cendres la resta està generant una onada de crítiques i indignació social que les xarxes socials s’encarreguen de transmetre. Ahir, en plena retransmissió de la final de la Copa d’Europa i a pesar de les passions despertades per la selecció espanyola, quatre de les deu etiquetes dominants a Twitter eren relacionades amb els focs, incloses les dues més emprades.

Aquest matí, però, aquesta preocupació no ha quedat reflectida en les portades de la premsa impresa, que ha preferit clonar-se en una fotografia i uns titulars quasi idèntics dels jugadors de “la roja” celebrant el triomf. Fins i tot els diaris del País Valencià han optat per destacar la notícia esportiva com a principal mentre relegaven els incendis al faldó inferior. Les excepcions han estat per La Información –que ni tan sols ha fet el faldó i no menciona el foc en portada- i Levante, que ha optat per fer una doble portada, una dedicada totalment a l’Eurocopa i l’altra a la resta de notícies, destacant, òbviament, els incendis en el titular i la fotografia principals.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En canvi, on sí han estat portada els incendis valencians han estat als diaris barcelonins. Tant l’Ara com El Punt Avui han privilegiat aquesta notícia a l’esportiva –i El Periódico, que ha optat per una solució com la del Levante, també ho ha destacat-, possibilitat que no ha escollit cap altre rotatiu de l’Estat espanyol, tot i que els focs també afecten ja altres autonomies com Castella la Manxa i Múrcia.

Però a banda de les prioritats, la fallida dels mitjans ha estat molt més generalitzada en el tractament de la notícia. Encara que la virulència d’aquests incendis respon en gran part a motius circumstancials que fan extremadament difícil la seva extinció, com són les ventades, la baixa humitat i les altres temperatures, darrere hi ha tota una sèrie de decisions polítiques que faciliten la ràpida propagació de les flames i redueixen la capacitat de resistència dels boscos i que van des d’una política agrària i forestal responsable a uns bons mitjans de detecció precoç i d’intervenció urgent, entre d’altres. I les xarxes socials van plenes de testimonis, exemples i fins i tot reculls d’hemeroteca dels mateixos mitjans –que cal destriar i contrastar per evitar rumors, mentides i errors- de ciutadans i col·lectius amb informació de primera mà, bé per que són de la zona, bé per que treballen en feines relacionades que la majoria de mitjans no han sabut o volgut aprofitar, amb excepcions, com aquesta notícia d’El Mundo que fa referència a les denúncies ecologistes enllaçades més amunt.

El gruix de la cobertura periodística dels incendis, però, s’ha centrat en el “què”, el “quan” i el “on”, deixant el “perquè” en un clar segon terme o limitant-ne les fonts a actors polítics, amb el que les crítiques per les retallades en prevenció d’incendis o pel recent canvi de la llei que prohibia l’ús de la terra cremada queden emmarcades part de la picabaralla partidista. Només en les peces de testimonis, on els evacuats expressaven les seves queixes per la manca de mitjans o la seva descoordinació, aquestes es colaven entre les descripcions de la devastació i les desgràcies personals. Les fonts dels implicats han estat tan limitades que un breu tall d’uns pocs segons d’un bomber a Canal9 ha acabat repetit a una bona quantitat de portals web.

Però com en el cas de les portades, també en el tractament hi ha grans diferències. A Las Provincias, per exemple, és pràcticament impossible trobar-hi cap peça de fons sobre les causes dels incendis, Levante dedicava, ahir, un reportatge a les retallades en prevenció d’incendis i avui l’Ara publica un extens resum de totes les crítiques a la mala gestió fetes des de diferents sectors, des de ciutadans anònims fins a l’oposició, passant per alcaldes, afectats o professionals.