Almenys surten de les aules

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El Dret a la informació i el dret a la llibertat d’expressió són demandes principals dels joves que es mouen ara mateix a Mèxic, públicament des de mitjan maig. Va esclatar a la Universitat Iberoamericana, jesuítica, després de la visita del que ha estat guanyador de les eleccions, Enrique Peña Nieto. El tractament interessadíssim que van fer del final de l’acte els diferents mitjans de comunicació va provocar la indignació estudiantil i d’aquí a les rèpliques en les xarxes socials i al carrer.

Busquen en essència l’impossible: democratitzar els mitjans de comunicació, per garantir informació transparent, plural i imparcial que fomenti una consciència i pensament crítics. Per aconseguir-ho demanen que hi hagi competència real en el mercat dels mitjans de comunicació. De rerefons la dualitat Televisa-TV Azteca omnipresent a la immensa república. Exigeixen Codis d’Ètica i defensors dels lectors, oients o receptors. Volen una democràcia autèntica!

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Al final, però, el PRI, que de revolucionari n’hi queda poc, tornarà a presidir Mèxic després de perdre el 2000 la dictadura perfecta que havia liderat durant 71 anys. El PRD seguirà millorant la capital, el Districte Federal, ara un oasi progressista gràcies a la rotunda victòria del seu home, l’exfiscal Mancera. I el nou moviment estudiantil o de joves, Yo soy132, acusat de fer el joc al candidat esquerrà Andrés Manuel López Obrador, podria ser el nou fiscal de la complexa república.

La mobilització estudiantil mexicana és incomparable a l’àrab. En primer lloc Mèxic és una democràcia, malgrat que l’Estat de Dret estigui a les beceroles i que l’eterna crisi, la violència, la corrupció i la impunitat sobresurtin. És interessant que els joves, un 30% dels electors, han sortit primer d’aules privilegiades, les universitats privades, per estendre’s per tot el país. La Ibero ha fet el que li tocava, promoure el debat, la diversitat i formar ciutadans compromesos amb l’entorn.

Les potents universitats del país, amb l’esquerrana UNAM -la Nacional Autònoma de Mèxic- al front, sempre han tingut un rol polític fonamental. Però feia la impressió que els darrers anys no havia traspassat els seus impressionants murals. Reconforta que els joves preocupats per la falta d’oportunitats immediates hagin fet sentir la seva protesta en un país on la desídia i apatia per allò públic esfereeix. Ara el repte el tenen a passar a les propostes dintre la complexitat del sistema.

Insisteixen que l’únic interès comú és justícia a tots els nivells. I s’han enfocat en els drets civils, la llibertat d’expressió i les opinions polítiques. Les crítiques amargues de seguida han aparegut. Un reconegudíssim analista, Ricardo Alemán, els acusava a Excelsior de ser nens pijos protagonitzant una xabacana primavera azteca. Segur que són nens consentits, però almenys tenen inquietuds socials, no tan sols consumistes. Com pretén que es mobilitzin els que han d’assegurar el pa de les respectives famílies, els milions de joves que treballen en condicions indignes per falta d’oportunitats?

El poeta Javier Sicilia que clama per revisar el passat i construir nous paradigmes, dóna suport absolut al moviment “perquè els hi hem robat el futur”. Ell va començar a aglutinar el Movimiento por la Paz con Justicia y Dignidad després de l’assassinat fa pocs mesos del seu fill. En comptes de deprimir-se va sortir a trobar-se amb la societat. Ara deixa i festeja que els joves s’expressin i ocupin l’espai públic, tant al carrer com als mitjans. Com a mínim els resultats del PRI no han estat tan aclaparadors com es preveia abans que fossin Yo soy 132. Com deia l’estimat rector de la UNAM, José Narro “Prefereixo un jove que protesta a un jove que viu en la desesperança” i afegiríe en l’engany televisiu…

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.