Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ni les imminents retallades de 30.000 milions d’euros ni el descobriment físic més important de les darreres dècades han arribat a la portada d’Última Hora, i la imputació d’una trentena d’ex-alts càrrecs de Bankia sols ho ha fet en un dels titulars laterals. Tampoc es destaquen els importants conflictes laborals que hi ha les Balears, amb moviments per evitar les vagues dels metges i els treballadors de l’hostaleria o el caos generat per l’exigència d’un certificat de residència per poder accedir al preu reduït dels bitllets. La venda de drogues il·legals al nucli barraquista de Son Banya ocupa el titular principal del diari.

La producció de temes propis és una de les claus d’un bon mitjà de comunicació, però en aquests casos s’acostuma a esperar-hi algun fet noticiable i unes dades sòlides, elements dels quals va mancat el reportatge d’Última Hora, sense deixar de banda d’un to altament discriminatori vers els gitanos i altres col·lectius.

El titular de portada avisa que es tracta d’una no-notícia a l’assegurar que “La crisi no passa per Son Banya, que manté 47 punts de venda de droga”. Tenint en compte que fa sols deu dies hi va haver una important operació policial contra el narcotràfic al barri, potser hauria estat més pertinent enfocar-lo cap al fracàs de l’actuació. Però aquesta ni s’esmenta i el text comença amb una anècdota que assegura que és textual i on es mofen del desconeixement dels gitanos sobre una crisi que sembla que no els afecta.

Després venen les dades. Dels 47 punts de venda –35 de cocaïna i dotze d’heroïna- que s’anuncien en portada, al final resulta que són “entre 45 i 50” i que “en tots es ven de tot”, segons unes fonts policials que asseguren que “els tenen controlats” però a les que no es pregunta perquè no els van detenir en la recent intervenció.

En el reportatge és més important explicar que els gitanos mai “donen la cara” a l’hora de vendre els estupefaents i que contractaven “sud-americans, sobretot paraguaians” per a fer aquesta tasca. Però ara que han marxat han estat reemplaçats per toxicòmans que “mostren les seves misèries” i dels quals no se’n facilita l’afiliació ètnica. El que si s’explica, amb molt de detall és els noms dels “clans” que “remenen les cireres” i que responen a noms tan cinematogràfics com ‘Los Valencianos’, ‘El Owe’, ‘La Eva’, ‘El Kiko’ i ‘La Rosario’. I acaba amb una advertència al lector interessat en els productes a la venda: “L’entrada és lliure. La sortida, depèn.”

En cap moment el reportatge entra a explicar la situació social del barri de barraques, que existeix de forma “provisional” des de 1973, quin és l’índex d’atur, escolarització o pobresa dels seus habitants i quines opcions tenen per guanyar-se la vida. Tampoc es pregunta per on entren a Mallorca les drogues que després es vendran a Son Banya, com es canalitzen els diners que s’hi fan o quin és el perfil del consumidor de cocaïna. I ni tan sols es dóna veu a cap veí de Son Banya –més enllà de la suposada anècdota del principi- i ni queda clar que el periodista s’hi hagi acostat.