La sort de tenir-vos

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Em fa il·lusió acabar aquest primer curs de col·laboracions a Mediacat destacant una part petita d‘allò que fa del nostre espai comunicatiu un oasi on les paraules dibuixen espais de llibertat.

Si comencem per casa, m’agrada que existeixi el Grup de periodistes Ramon Barnils i que prop seu creixin projectes com aquest Observatori crític dels mitjans on sou ara o publicacions com l’Anuari Mèdia.cat 2011, que ha vist la llum el 2012 gràcies als magnífics resultats de la campanya de micromecenatge.

M’agrada el periodisme tossut, rebel i raonat que fan la Laia Altarriba, en Joan Canela o l’Àlex Romaguera. M’agraden les corresponsalies valentes de Natàlia Boronat, Laia Gordi o Iris Mir. M’agraden, molt, les cròniques internacionals d’Isabel Galí, Nico Valle o Xavier Aldekoa.

M’agrada la reivindicació optimista amb què escriuen i parlen l’Eva Piquer o la Rita Marzoa. M’agraden les direccions de Vicent Partal, Carles Capdevila i  Xevi Xirgo. I gaudeixo amb el sentit d’estat i la dimensió nacional de les columnes de Víctor Terradellas.

M’agrada que a la nostra televisió hi hagi periodistes singulars com en Jaume Barberà o la Montse Jené i m’agrada que en David Bassa tingui bona part de la culpa de l’Àgora. M’agrada –quin descans!- que l’Ariadna Oltra pensi més en el programa i en els continguts que no pas a quedar com una estrella.

M’agrada que l’Àlex Gutiérrez ompli de sentit el periodisme cultural i m’agrada que l’Ignasi Aragay sàpiga que opinió s’escriu en plural. M’agrada que siguem un país de revistes i m’agrada el que han fet, fan i faran Lluís Gendrau, Núria Iceta o Mercè Canela.

M’agrada que un sol clic separi els articles carregats d’arguments de Roger Palà del periodisme d’investigació o d’enfant terrible de l’Anna Grau. M’agrada i és un privilegi que mestres com en Toni Arbonès o en Siscu Baiges conservin la modèstia i l’accessibilitat del primer dia.

M’agrada que en Jordi Basté parli en nom d’un equip i que en recordi, sempre, la feina de tots i cadascun d’ells. M’agrada, i és pura catarsi, que en Iu Forn esmoli la ploma cada dia.

I m’agrada molt viure en un país que coneix, reconeix i escolta la saviesa de Joaquim Maria Puyal i el seu compromís amb un espai comunicatiu que tenim, encara, a mig fer.

Des d’aquesta mateixa tribuna hem escrit sobre allò que valia la pena millorar i denunciar de la pràctica periodística. Potser ens toca, també, deixar escrits uns quants noms i cognoms dels que configuren un col·lectiu i una llista immensa, diversa i heterogènia que fa possible un mapa periodístic del qual ens podem sentir moderadament satisfets.

És veritat, ens queda molta feina per fer i molt d’esforç per mirar d’entendre com han de ser els mitjans de comunicació del segle XXI. Però també és cert que hi ha un munt de persones que s’aixequen cada dia amb la voluntat de transformar-los en eines més útils i més intel·ligents.  Sort en tenim.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.