Canvis significatius

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En el marc de l’opinió pública i publicada catalana observo darrerament un fenomen molt interessant: personatges que fins fa molt poc se’ls podia definir com a ambigus o dubtosos, nacionalment parlant, s’estan manifestant de paraula i per escrit en termes clarament independentistes. I d’altres procedents del catalanisme més moderat, quan no d’un espanyolisme “light”, s’estan decantant cap a posicions sobiranistes. Es tracta d’una evolució generalitzada, cosa que constitueix una veritable novetat al nostre país. No es veia una cosa semblant des de finals dels anys setanta i principis dels viutanta del segle passat, quan molts franquistes es van tornar demòcrates. Però aleshores es tractava d’adaptar-se a una nova realitat, ja existent. Ara, però, aquesta evolució de les mentalitats ningú no pot saber del cert si es correspondrà, en un futur immediat, en canvis reals de la situació. I això té més mèrit.

És clar que a aquests canvis de posició hi contribueix també el desprestigi galopant de l’estat espanyol, al marge del futbol. Però el problema actual, per a Catalunya, és que internacionalment encara se’ns confon amb Espanya. I per evitar-ho no n’hi ha prou amb les evolucions individuals i no publicitades, per moltes que siguin. Cal que els conversos, especialment tots aquells vinculats als mitjans de comunicació com a professionals o col·laboradors, facin el possible per tal que arreu, començant per Europa, se sàpiga que Catalunya ha demostrat a bastament la seva vocació i aspiració de ser un país lliure. I que encara ho hauria demostrat més si no es trobés, des de fa segles, sota les urpes d’un estat que n’extreu allò que li interessa (diners i talent) i anorrea la resta. Ells, els nouvinguts a l’independentisme, més que ningú han de fer aquest esforç de divulgació, especialment si abans no s’havien significat o ho havien fet en el sentit contrari.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Igualment, molta gent anònima està fent també aquesta evolució, com podem veure pràcticament cada dia a la secció de cartes al director de diaris com La Vanguardia i El Periódico, per no parlar dels més nostrats Ara i El Punt Avui. Molts d’ells arriben a l’independentisme més per la cartera que per la bandera. Però tots són benvinguts, els que s’han incorporat els últims temps i els que s’aniran incorporant just fins el dia abans de la
proclamació de la independència.

Cal dir, per a ser honestos, que també hi ha excepcions i, fins i tot, evolucions contràries, d’antics catalanistes que ara militen a l’espanyolisme. Però són escasses i, en general, vinculades a la menjadora del PP.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.