Amb la publicació de les dades de l’ERO que ha de liquidar 1.295 llocs de treball a la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) i l’ocupació, ahir, del plató d’informatius, el conflicte de l’ens públic ha arribat a les portades dels mitjans, tot i que ja fa un any que es produeixen mobilitzacions i aturades. A pesar del suport social rebut, també hi ha crítiques molt dures als treballadors de RTVV per ser còmplices de la deriva de manipulació i censura en que es va instal·lar la televisió i ràdio valencianes, tant a les informacions dels mitjans, en els comentaris dels lectors o a les xarxes socials.

Però, va ser exactament així? Òbviament molts periodistes i altres treballadors de l’ens van col·laborar en aquesta situació però també hi va haver una forta resistència interna a l’ús partidista de la televisió pública.

Això, almenys, és el que es pot deduir dels informes que, anualment, va elaborar el Comitè de Redacció de Canal 9 entre els anys 1997, quan es va instituir –tot i estar previst per la llei de creació de RTVV de 1989, mai va veure la llum durant els governs socialistes- fins la seva desaparició el 2003. A la introducció del primer d’aquests informes ja s’hi pot llegir que “el primer balanç és negatiu. Tenim Estatut però no hi ha una veritable voluntat d’aplicar-lo. Els nostres directius ens han demostrat repetidament que l’Estatut de la Redacció és per a ells més una molèstia que una altra cosa. I per això sempre que poden se’l boten i quan no poden passar-lo per alt compleixen el tràmit reglamentari en qüestió sense que res no puga fer-los reconsiderar decisions, pràctiques o comportaments que ja són fets consumats.”

L’informe inclou una detallada anàlisi de l’estructura i continguts dels informatius de Canal 9, als que descriu com uns “grans magazins on es barreja tot tipus de notícies amb una fórmula lineal d’entradeta-vídeo-entradeta-vídeo que dificulta la ja difícil contextualització de l’allau de dades” i es denuncia que “la suma de successos, futbol, frivolitats i festes arriba, en algunes setmanes, a representar el 62% del total de notícies ofertes i en cap cas no baixa del 49%”. Finalment es conclou que “No ha d’estranyar que els professionals de la casa contemplem els nostres informatius des del sentiment de qui no sent com a propi el producte final que s’aconsegueix. No n’estem orgullosos. Desmoralitza veure com els Notícies 9 s’acosten a un model de televisió local i s’allunyen de ser una televisió integral, de referència.”

Any rere any aquests informes es repeteixen, endurint cada cop més el to de la crítica i també la precisió de les dades i anàlisis. El darrer és un extens estudi bianual de més de 200 pàgines que engloba el 2002 i el 2003 i que denuncia la manipulació de cobertures tan diverses com la del Pla Hidrològic Nacional –que descriu com un “manual”-, les dades econòmiques o el “culte a la personalitat” del llavors President de la Generalitat, Eduardo Zaplana. També documenta la invisibilització de les propostes culturals en valencià, els moviments socials o l’oposició i el baix nivell, tan escrit com oral, de la llengua emprada. I, una vegada més es crítica la total preeminència de les notícies de successos, mentre que pràcticament no s’informa de l’actualitat política, amb l’exemple de l’informatiu del 7 de febrer del 2002, que contenia el següent llistat de notícies: “1. Una dona assassina el seu marit a Torrevella 2. L’assassí de Wilson Pacheco, a presó 3. Declaren els familiars del parricida de Toixa 4. Un jove confessa que va assassinar un indigent 5. El vent causa greus destrosses 6. Detingut un dels assassins de Julio Fuentes 7. Hisenda persegueix el blanqueig de diners negres 8. El príncep d’Astúries a Rússia 9. El València, líder 10. El PP acusa el PSPV de boicotejar Zaplana.”

El 2004, davant la dissolució del Comitè de Redacció, la secció sindical d’UGT reprèn la feina, en solitari, de documentar, la manipulació i censura a la televisió pública. A la introducció del primer informe denuncien “les pressions de l’empresa, la por d’alguns membres de la Redacció a possibles represàlies i la indiferència d’uns altres [que] va impossibilitar fa dos anys l’elecció del 7è Comitè, en no arribar-se al 50 per cent de participació”. El text no estalvia les crítiques als treballadors que, citant Orson Welles, estan “disposats a fer qualsevol cosa per mantenir no ja la casa, sinó la
piscina” i també s’hi pot entreveure una de les raons del drama de RTVV, amb les agres crítiques llençades contra les altres centrals sindicals.

Mensualment, i fins al juliol de 2005, UGT va anar proveint d’informes documentats i detallats sobre la manipulació a Canal 9, arribant a explicar detalls prou significatius del nivell de submissió al que havia arribat la televisió pública, com quan la secretària general del PPCV, Adela Pedrosa, va agafar el micròfon per si mateixa, com si fora una periodista en lloc d’una entrevistada.

Però aquests informes, i altres elaborats tan des de dins com fora de “la casa” mai van rebre suficient ressò ni atenció per part d’altres mitjans o institucions.

Nota: Agraïm l’ajuda de l’Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom) que ens ha facilitat l’accés a l’arxiu de tots aquests informes.