‘Tournant’ a la màquina d’escriure

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Aquests dies, seguint per feina el Tour de França, vivim a tota velocitat. No hi ha temps pel descans, per aturar-se a recuperar forces, per mirar les coses del dret i del revés; no hi ha temps per perdre’l! Que no hi hagi temps material, però, no vol dir que no hi hagi pausa mental. I un bon remei per retrobar-la és pensar en “mode màquina d’escriure”.

Això és el que fa el periodista i escriptor italià Gianni Mura (La Reppublica), un veterà de l’ofici i del Tour, de la ploma i del ciclisme. Reconegut dins el gremi i principal culpable d’articles referents pel públic de paladar exigent, Gianni Mura es presenta cada dia a la sala de premsa amb una petita màquina d’escriure. Allà on la resta tenim una motxilla amb un ordinador portàtil, ell aguanta una petita bossa de cuir marró clar. Si arriba d’hora treu un llibre i llegeix, també repassa diaris, més tard es mira l’etapa amb atenció i quan acaba, s’asseu a primera fila per escoltar les rodes de premsa dels guanyadors. Llavors, amb tota la llavor escampada, passa a l’acció. Quan la resta ja hem escrit i reescrit el que ens passa pel cap, hem corregit errors i hem desfet textos, ell pensa. Aleshores es decideix. Primer full en blanc i comença la crònica.

El modus operandi de Gianni Mura no és cap acció ornamental ni cap ancoratge a l’època pretecnològica. El fet d’escriure amb màquina, l’obliga a tenir molt clar el que vol dir i, sobretot, com ho vol dir. Un error –ja ni ho recordem!-, t’obliga a comença de nou la pàgina. Contrasta amb d’altres situacions viscudes aquestes setmanes i que relacionen periodistes i Twitter: piulades precipitades i errònies, rumors escampats però no contrastats, missatges tendenciosos i “desinformants”.

Potser no cal abandonar les noves eines tecnològiques però és recomanable tornar a pensar com fa temps que no fem. Deixar reposar la informació, madurar-la abans d’escampar-la, esdevenir un slow journalist.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.