Que la crisi dels mitjans no afecta sols a periodistes –doncs en un mitjà hi treballa molta més gent- sigui una obvietat no és raó per deixar de recordar-ho de tan en tan. Els periodistes, però, són els professionals amb més visibilitat dins un mitjà i, per tant, els qui tenen més facilitat per donar a conèixer les seves reivindicacions, a banda que les direccions de la majoria de mitjans passin per minimitzar o invisibilitzar els conflictes laborals a les seves pròpies empreses.

Les xarxes socials són l’alternativa ideal a aquesta política informativa i, recentment, diferents protestes contra acomiadaments massius i pèrdues de drets han aconseguit ser tendència dominant a Twitter, tal com la de Ràdio Televisió Valenciana o la SER, entre d’altres. Una estratègia que fins i tot s’ha seguit com a mesura de pressió durant les negociacions, tal com va fer el Comitè d’Empresa d’El Periódico i que després han seguit la majoria de comitès de mitjans, que avui dia compten, la seva gran majoria, amb compte propi a aquest servei de microblocs.

Però ara per ara la mobilització més contundent en un mitjà de comunicació no succeeix en cap redacció o plató –amb el permís de l’acció de dimarts a Canal 9- sinó en una molt més invisible rotativa.

A Cre-A Impresiones, la impremta propietat del Grup Godó, s’està duent a terme, ara per ara, un dels conflictes més durs en un mitjà de comunicació per tal d’evitar un ERO –el cinquè en un mes- que implicaria acomiadar fins a 29 de les 100 persones que hi treballen, a més de la pèrdua d’importants drets laborals, incloses la reducció d’un 25% del sou i feina a 24 treballadors més i la supressió de les vacances, que serien substituïdes per torns de set festius cada set dies treballats.

La primera resposta de la plantilla va ser convocar una primera vaga de deu dies al juny amb un seguiment, segons els sindicats, del 100%, el que va obligar a La Vanguardia a imprimir-se fora, perdent color a algunes pàgines i el quadern Vivir, a més de la multiplicació d’errors al diari i i retards en la distribució a quioscos i subscriptors. Al juliol es va passar a realitzar aturades els dijous, divendres i dissabtes i, a partir de demà, aquesta esdevindrà indefinida. Per entendre la dimensió d’aquesta protesta sols cal comparar-la amb l’única jornada de vaga a la SER o els dos dies convocats a RTVV –els propers 27 i 28 de juliol- després d’un ERO que acaba amb el 76% de la plantilla.

Excepte alguns digitals com Nació Digital, Catalunya Press o Directe.cat, –òbviament- el diari especialitzat Comunicació21 i el setmanari El Triangle, el conflicte de Cre-A ha passat totalment desapercebut i tampoc es troben gaires piulades de periodistes difonent o solidaritzant-se amb els treballadors, amb algunes excepcions, com la de Quico Ràfols, secretari d’organització del Sindicat de Periodistes de Catalunya.

Cre-A és responsable de la impressió de La Vanguardia, Mundo Deportivo, Ara i fins la seva desaparició el Què. Precisament el tancament de l’edició en paper d’aquest darrer és l’argument de l’empresa per ampliar el nombre d’acomiadaments. Per la seva banda, els treballadors argumenten que Cre-A ha rebut 5,5 milions d’euros de subvenció de la Generalitat per tal d’adequar-se a les necessitats de l’edició en català de La Vanguardia i que el Grup Godó va obtenir 7,7 milions d’euros de benefici el 2011.