Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’anunci del Govern valencià de demanar ajuda al Fons de Liquiditat Autonòmic o, en altres paraules, el rescat va fer disparar la prima de risc del deute espanyol, a més de generar un petit terratrèmol polític i mediàtic –petit sobretot en relació a la importància dels fets- i una quiniela per saber quines seran les properes autonomies en sol·licitar-lo i quines conseqüències tindrà.

Des dels mitjans valencians –tan en les peces informatives com en les d’opinió- s’ha insistit molt en que la responsabilitat del rescat recau en la mala gestió dels governs del PP, destacant el malbaratament de les seves polítiques de grans esdeveniments i la massiva corrupció com els orígens del forat en la hisenda autonòmica. En canvi, la gran majoria d’anàlisis han obviat que –sense menystenir les causes anteriors- el País Valencià suporta un dèficit fiscal permanent calculat en vora els 6.000 milions d’euros anuals, gairebé el doble de la xifra màgica a la que podria arribar el rescat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Així, una extensa anàlisi de Juan R. Gil a Información a penes menciona el tema de passada, dedicant-li molt menys espai que a un suposat caràcter esperpèntic valencià. Tampoc se li pregunta pel tema a una entrevista a Levante a José Císcar, a pesar que el vicepresident de la Generalitat està disposat a reconèixer els errors de gestió dels anteriors governs del PP. Al mateix diari però a les pàgines d’opinió, Gregorio Martín arriba a demanar el nomenament d’un Govern tecnocràtic, però ni esmenta un sistema fiscal just com tampoc ho fa el secretari d’organització de Castelló del PSPV, Francesc Colomer, des de les pàgines d’El Periódico del Mediterráneo. Per la seva banda, l’editorial de Las Provincias anomena al recat “oxigen necessari” encara que anunciat de forma “innecessàriament melodramàtica” i que ha d’anar acompanyat d’una “poda de despeses sumptuàries i innecessàries”, però sense reclamar, tampoc, un sistema de finançament sostenible per a l’administració autonòmica.

Aquest tema ha estat destacat per diferents partits, com ERPV o Solidaritat i en menys mesura Compromís, sense que, però, hagi arribat a les pàgines dels diaris valencians, a pesar de tenir dades concloents com les que exposa un informe elaborat per Solidaritat. Aquest estudi estima en 6.500 milions els euros que pagaran els valencians el 2012 a Madrid i que mai retornaran al territori, a pesar que el País Valencià es troba, des de 1990 per sota la mitjana de renda estatal, pel que hauria de tenir un saldo positiu en les inversions estatals si aquestes es fessin en concepte de solidaritat territorial. Una situació de desequilibri fiscal que es repeteix també a Catalunya i les Illes Balears, que conformen, juntament amb la valenciana, tres de les quatres autonomies més endeutades. Segons el bloc col·lectiu de política La Paella Rusa, el PIB valencià tindria un superàvit d’un 3% sinó patís aquesta llosa.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019