Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els mitjans catalans han passat força per alt la mort del dirigent de l’oposició cubana Oswaldo Payá en un incident de trànsit, publicant peces d’agència i cometent greus errors en les informacions, com aquest d’El Periódico d’avui on s’especifica que un dels morts és el ciutadà suec que va resultar ferit lleu. També la notícia de TV3 mostra la imatge d’un cotxe accidentat identificant-lo com el que viatjava el dissident, una fotografia que havien publicat diaris de Miami, però que més tard s’ha sabut que era anterior.

Els fets, però, ha tingut una àmplia transcendència mediàtica internacional i diaris de Madrid no han dubtat en destacar-la en portada, en part, se suposa, pel fet que hagués un dirigent madrileny del Partit Popular ferit en l’incident.

La tendència general en els mitjans ha estat posar en dubte, tot i la manca d’indicis, la possibilitat que aquest fos un accident. Les declaracions de la família de Payá, assegurant que havia estat un assassinat i que un altre cotxe havia expulsat el vehicle dels opositors de la carretera, han servit de titular -fins i tot quan ja es tenien noves informacions en sentit contrari,- acompanyades de declaracions d’altres membres de l’oposició demanant un “aclariment” donaven a entendre que hi havia raons importants per sospitar d’una acció criminal.

Sense menystenir les amenaces de mort denunciades per Payá ni la possibilitat que aquest accident pogués ser provocat –ni tan sols ho hauria d’haver fet el règim, tal com apunta Joaquín Roy al seu bloc- s’ha trobat a faltar que algú demanés la versió del Govern cubà, més enllà de citar la breu nota publicada al web Cubadebate, o esperar-se a saber la versió dels dos supervivents abans de començar la peça informativa amb la frase “hi ha dubtes sobre si va ser un accident” –sense especificar de qui són aquests dubtes- com va fer TV3.

Al final, i a l’espera que continuï la investigació, sembla que les primeres declaracions d’Ángel Carromero, el dirigent del PP que conduïa el cotxe, davant la policia cubana –i amb assistència del cònsol espanyol a l’illa- no va reduir la velocitat a pesar del senyal que això ho obligava, perdent el control de vehicle i sense mencionar en cap moment el suposat vehicle homicida.

A pesar de la contundència d’aquest testimoni hi ha mitjans que mantenen la tesi de l’assassinat o, en el millor dels casos, no ofereixen les noves informacions, deixant en l’aire les sospites.