Qui són els mercats?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Una de les poques certeses –sinó l’única- que he après sobre l’economia és que dos i dos mai fan quatre. Mai! Poden fer tres o poden fer cinc o totes dues coses alhora. Tot depèn de qui compta, com ho compta, en quin moment ho compta i perquè ho compta. En resum, que malgrat la seva aparença objectiva, els números sempre són relatius. I aquest és el gran drama periodístic d’aquesta crisi econòmica i financera que estem patint: el grau de gravetat de la crisi depèn d’uns números que mai són objectius i això en dificulta molt la comprensió i, per tant, l’explicació.

Per explicar-ho amb exemples, un dels més clars és el del concepte informatiu “mercats”. Tots estem farts d’escoltar mercats amunt, mercats avall, mercats fan, mercats provoquen, mercats reaccionen, mercats estimulen… Tot ho fan els mercats. Però qui són els mercats? Quan ho preguntes, els especialistes responen automàticament: “Els mercats som tots”. I és veritat si tenim present que des del moment en què tenim un petit fons d’inversió, un crèdit o una nòmina domiciliada, ja estem participant del maremàgnum financer global que fa i desfà el que vol amb els nostres diners. Però vet aquí la qüestió: qui fa i desfà amb els “nostres” diners no som nosaltres, és algú altre. I aquest algú altre, com que mai sabem qui és, l’anomenem “mercats”.

Certament, aquí i ara, els periodistes no tenim prou temps ni prou força per esbrinar qui hi ha darrere de tots i cadascun dels moviments financers que fan pujar o baixar la borsa, la prima de risc, etc. En definitiva, que descobrir qui manega els fils de l’economia mundial no és gens fàcil perquè la llei empara el seu anonimat i no hi ha cap mitjà de comunicació amb prou capacitat per entrar en el forat negre en què s’ha convertit tot plegat. Però que no puguem saber-ne la identitat i n’hagem de dir “mercats” no ens hauria de deixar tranquils i satisfets, sinó tot el contrari.

Ho hauríem d’encaixar com una falla temporal, una mancança conjuntural que estem decidits a solucionar el més aviat possible. Perquè usant a tort i a dret l’eufemisme dels “mercats” estem fent el joc als qui malden per conservar l’anonimat legal actual, que els permet fer trontollar i fer caure governs, forçar pujades d’impostos, retallades de sous, acomiadaments massius, etc, etc, etc. només picant unes quantes tecles del seu ordinador i fent anar amunt i avall els tipus d’interès.

Aquest despropòsit actual (provocat pel clar desajust entre la legislació política mundial i la realitat econòmica global) no hauria de ser estructural i hem de ser conscients que amb l’eufemisme “mercats” el periodisme està fent el joc al sistema. Que no té alternativa és cert ara i aquí, però hauríem de maldar per trencar aquest malefici i anar esgarrapant, encara que sigui de mica en mica, les identitats reals dels qui s’amaguen darrere dels “mercats”. Perquè, diguem-ho clar, els “mercats” tenen noms i cognoms i adreces postals. No són una entelèquia.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.