Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Durant el curs que avui acaba –Mèdia.cat tanca durant l’agost- s’ha anat cobrint tant bé com s’ha pogut la creixent sagnia de llocs de treball, drets laborals i beneficis salarials que els periodistes van patint de forma cada cop més intensa. Una sagnia que inclou un tancament de desenes de mitjans de comunicació, en uns nivells molt més elevats que el possible sobredimensionament que aquests haguessin pogut tenir durant els darrers anys de bombolla immobiliària –i publicitària,- tal com feia notar la periodista Txell Costa –i autora del mapa dels mitjans en perill- en aquesta entrevista. I que en números ha comportat el doble d’acomiadaments als mitjans entre desembre i març d’aquest any que des que va començar la crisi. I això sense haver fet, encara, el recompte posterior que es multiplicarà de nou si finalment es fa efectiva la destrucció de 1.300 llocs de treball a Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ni sumar-hi els milers de freelances que han vist les seves col·laboracions reduïdes a zero sense cap dret a atur o indemnització o les reduccions de salaris i drets forçades per les direccions de les empreses de comunicació.

Però en els darrers mesos també hem anat cobrint un fenomen nou, que apareixia per primer cop des que van començar aquests estralls a les redaccions: la de la conflictivitat laboral als mitjans. Un conflicte que va començar com una petita remor, limitada a algunes concentracions i manifestos, vagues localitzades a situacions molt desesperades o a un simple posar el focus a les negociacions del Comitè d’Empresa utilitzant les xarxes socials però que en les darreres setmanes ha desembocat en accions més fortes. L’ocupació del plató de Canal 9 per part dels seus treballadors, seguida d’una vaga de 48 hores, ha estat la més mediàtica, però no ha estat l’única i caldria sumar-hi la recent vaga a la Cadena SER a nivell estatal i la vaga indefinida que ara mateix estan seguint els treballadors de la rotativa del Grup Godó, per incloure només els casos on s’ha anat més lluny.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Unes lluites que potser poden semblar encara tímides, comparades amb les d’altres sectors com els minaires o l’ensenyament però que poden indicar que alguna cosa està canviant entre els treballadors de la comunicació.

Fa just un any, en aquesta mateixa valoració de tancament de curs, certificàvem com hi havia un canvi de tendència a l’hora de consumir informació i com cada cop més gent exigia un paper protagonista a l’hora d’expressar la seva opinió. Una tendència que s’ha aprofundit el darrer curs i que llavors anomenàvem la “revolta dels lectors”. Una “revolta” que ara, a més, coincideix amb la “revolta dels periodistes”. Fins a quin punt podrien arribar a confluir i amb quins resultats?

Al setembre ho continuarem cobrint.