Canal 9: de Dalt a Baix

Imagine per un moment que és directiu d’una gran empresa capdavantera en el seu sector, una companyia que posa a les seues mans un txec en blanc i que li dóna llibertat per contractar, per fer i desfer qualsevol aspecte de l’organització interna, per escollir els proveïdors i per marcar la línia de productes que vostè considere més adient. No ho hem dit, però aquesta companyia conta amb les millors instal·lacions que es puguen trobar i amb un grup de treballadors del sector altament qualificats. I encara més. Tot i que els objectius que li han marcat estan clars i per escrit, no li demanen resultats immediats perquè es tracta d’un projecte a molt llarg termini. Té temps.

Uns quants anys després tornem per veure el seu balanç al front de l’empresa.

La seua línia de negoci s’ha apartat per complet dels objectius establerts. Els seus productes no funcionen, són de-substanciats i vulgars quan no realment espantosos. Els copia de la competència, però sempre malament i tard, només quan jan han passat completament de moda. A més, vostè ha fet de la publicitat enganyosa la marca de la casa i les seues “troles” continuades han deixat enfangat el prestigi de l’empresa de manera irreversible. És cert que, de vegades i potser per equivocació, ha aconseguir fer algun producte digne que semblava funcionar i agradava al públic. Immediatament l’ha llençat al fem. Li ha costat, però, fracàs rere fracàs, ha aconseguit que les vendes caiguen un 75%, és a dir, ha perdut tres quartes parts de la quota de mercat inicial i no ha acabat ací la cosa, perquè la gràfica encara cau a plom.

Però és en l’apartat tècnic i humà on s’ha lluït de veritat. Ha fet despeses milionàries en màquines incompatibles, de manera que ha aconseguit col·lapsar totes les cadenes de muntatge. Per si no fóra suficient, amb els treballadors s’ha armat una empanada mental de por. Si els preguntàrem ara mateix quina és la seua funció, la resposta podria ser del tipus “Jo en realitat sóc X, però estic contractat com a Y i m’han posat a treballar fent funcions de Z”. També ens trobem situacions com aquesta: un cap de colla demana més gent i li diuen que oficialment ja té setze contractats al seu càrrec quan en realitat només en té cinc. On estan els altres? “Coses de dalt”, coses de vostè…

Per acabar-ho d’adobar, s’ha envoltat de gent del tot incompetent i sense experiència. Potser perquè aquestos directius i encarregats que ha escollit són amics seus o familiars d’altres amics importants, no dubta a felicitar-los a cada nova davallada de les vendes i tot seguit se’n van de dinarot. Només que són tants aquestos càrrecs que no té on clavar-los i no ha trobat una altra solució que treure tots els treballadors de la fàbrica i dedicar totes les instal·lacions de què disposa a fer dotzenes de despatxos dels quals emanen centenars d’ordres absurdes i contradictòries cada dia. Els operaris els ha hagut de treure al pati, on ha manat fer una ciutat de mòduls prefabricats que costen un dineral en lloguers.

Per descomptat, tots els que han gosat manifestar el seu desacord amb la seua manera d’arruïnar l’empresa, aquells que simplement no han pegat les cabotades sol·licitades o fins i tot aquells que esmorzaven amb qui no devien han sigut relegats fulminantment de les seues tasques i romanen arraconats, si és que no els han pogut tirar al carrer. Si arriba el cas que els pot acomiadar, com que vostè ha estat contractant centenars de treballadors en frau de llei durant anys malgrat les advertències del seu departament jurídic, ara li toca indemnitzar els treballadors amb sumes importants. Prefereix pagar a readmetre’ls. De fet, porta anys perdent sistemàticament aquestos judicis sense posar-hi remei.

I ara parlem de diners. Durant la seua gestió, amb totes aquestes pràctiques, vostè ha augmentat l’endeutament de l’empresa de 30 a 1.200 milions d’euros, un 4.000%, i ja no té manera humana d’obtindre crèdit perquè cada vegada que s’acosta a una entitat financera els responsables enganxen a córrer després d’haver abaixat les persianes.

Tot plegat sembla un destarifo però no ho és. Vostè va provocar deliberadament el caos que ha constituït l’excusa perfecta per comprar tots els productes i serveis que necessita a altres empreses, empreses d’amics, amb qui manté “excel·lents” relacions. De vegades ha unflat aquestes contractacions fins a límits indecents i sembla que vostè i la seua colla s’han omplert les butxaques aprofitant, entre moltes altres excuses, la visita del Papa. Li sap greu, perquè no sé si ho havia comentat, però vostè és un catòlic devot dels de tota la vida. Sort que hi ha el “reset” que posa el marcador de pecats a zero, però ho ha passat malament perquè aquest era tan gros que segurament arribà corrents al confessionari i es llançà en planxa cap al ego te absolvo.

El cas és que tenim un bon desgavell econòmic, tècnic, humà i legal que inclou processos per suborn o abusos sexuals a treballadores. Però sorprenentment, no només no l’han despatxat sinó que, arribats a aquest punt, els de dalt decideixen que vostè és la persona idònia per sanejar l’empresa. I com que vostè és molt coherent i porta anys fent-se l’inútil, diu que no té ni idea de com es fa això i convoca un parell de concursos per tal que algunes empreses d’advocats l’assessoren sobre com i on retallar. Només serà qüestió d’uns quants centenars de milers d’euros més de deute i fins i tot es permet el luxe d’escollir la proposta més cara de les presentades.

I un poc més tard ja ho tenen clar. Després de tants anys, vostè i els seus amics advocats han dissenyat una solució que és senzillament brillant. Un EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ. L’expedient es recull en un “patrocol” impressionant amb tot d’epígrafs, gràfiques copiades dels diaris i xifres que no quadren. Tot al més pur estil “Noos”. La veritat és que els ha quedat “xulo” i xalen. Tot plegat consisteix, bàsicament, en que vostè i els seus amics, i els amics i familiars dels amics importants i en general els que han enfonsat l’empresa en la més absoluta de les misèries conserven els seus llocs de treball. La resta, quasi tots els treballadors fins arribar a mil dues-centes persones, se’n van al carrer i la seua feina la faran algunes productores d’altres amics. Perquè vostè, que representa tots els directius de RTVV durant la gestió del PP i també els que estan per damunt d’ells, ja ha diagnosticat el mal que ha fet fracassar la seua gestió brillant. És el model, són els treballadors. Com anava a funcionar res amb aquesta gentola?

Manuel Villar és professor i ex-treballador de RTVV

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.