Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Xavier Rius Sant és un periodista especialitzat en el fenomen migratori i les relacions internacionals i un dels màxims experts en l’extrema dreta a casa nostra, tema sobre el que ha escrit molts articles i  diferents llibres. A pesar de trobar-se personalment a les antípodes d’aquesta ideologia, el seu rigor i seriositat al tractar el tema li ha obert les portes de la majoria de grups ultres arreu de l’Estat espanyol, que li han concedit entrevistes i l’hi han permès l’accés als seus actes.

Per això, el primer sorprès amb les amenaces de querellar-se contra ell per part del dirigent de Plataforma per Catalunya (PxC) Josep Anglada va ser el mateix Rius Sant. “Anglada fa mesos que ha llegit el llibre i fins i tot ha vingut a diferents presentacions i en cap moment va semblar ofès pel que jo hi havia escrit –explica el periodista- i fins i tot he mantingut durant força temps una relació cordial amb la cap de premsa de la PxC”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

La situació va canviar, però, poc després de dos fets sense cap relació amb el llibre. El primer va ser l’incident ocorregut durant la Festa de PxC a Vic el 23 d’abril, després de la qual es va denunciar a Anglada per haver agredit dues noies que passaven per la zona. L’intent de la formació de camuflar l’incident denunciant que el mateix Anglada havia patit un intent d’agressió per part de dos magribins va ser desmuntat per Rius Sant, que afirma que hores abans havia rebut un comunicat oficial de la PxC felicitant-se per l’èxit de l’acte i on es remarcava l’absència d’incidents.

Però el trencament definitiu d’Anglada amb Rius Sant va venir poc després, el 30 de juny, quan el periodista va cobrir una concentració contra una mesquita a la localitat madrilenya de Torrejón de Ardoz convocat per la Plataforma por la Libertad, versió espanyola de la PxC. Allí, Rius Sant va documentar la presència de nombrosos militants i dirigents neonazis, el que dificultava els intents d’Anglada per presentar-se com una proposta allunyada de l’extrema dreta.

És a partir d’aquí, segons explica el mateix periodista, que Anglada va començar a anunciar públicament la presentació d’una querella contra Rius Sant per “injúries i calúmnies” que després va assegurar que ampliaria a l’article 510 del Codi Penal per regula els crims d’odi i d’incitació a la violència –delictes pels quals van ser imputats i absolts el mateix Anglada i un altre regidor de la seva formació per haver publicat unes octavetes falses durant la darrera campanya electoral-.

L’anunci d’aquesta denuncia ve acompanyada d’una forta agitació a les xarxes socials, encapçalada per Anglada però seguida per altres comptes propers a PxC, en les que s’insulta Riu Sant de “mentider” i “cap de burro”, se l’amenaça de “carregar-se’l” per “diversió” i que després “altres seguiran el seu camí”. Una campanya que el periodista no dubta a definir com a “mobbing” i que ha inclòs la creació d’un perfil fals a Twitter.

“La querella no prosperarà però Anglada aconseguirà el seu objectiu de sortir als mitjans”, assegura Rius Sant, qui està “completament tranquil” sobre la legalitat del que ha escrit però reconeix que aquest tema l’obligarà a una despesa econòmica i de temps enutjosa.

Xavier Rius Sant ha obtingut el suport i la solidaritat de bona part de la professió periodística, inclòs el Sindicat de Periodistes de Catalunya i el Grup de Periodistes Ramon Barnils –editor de Mèdia.cat- qui en un comunicat considera que “que la via judicial empresa pel polític osonenc és una amenaça directa a la llibertat d’informació i d’expressió i un intent de fer callar les veus periodístiques valentes”. Precisament la piulada d’Anglada assegurant Rius Sant només seria el primer fa témer que Anglada hagi decidit provar sort intimidant un professional freelance i que no compta amb cap empresa de comunicació al darrere. També ha rebut el suport de mitjans de comunicació com els setmanaris Directa o El Triangle i de l’Ajuntament de Moià, el ple del qual va aprovar una moció proposada per una desena d’entitats del poble.