Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els dos diaris més llegits a Catalunya han estat històricament refractaris a la idea de la independència i editorialment i informativa han mostrat repetidament la seva oposició a aquesta opció política, al marge de la presència de notícies o articles d’opinió que sí que hi simpatitzessin.

Podria estar canviant aquesta dinàmica? Lluny encara dels especials publicats a l’Ara o El Punt Avui –aquest darrer amb la campanya “Catalunya vol viure en llibertat” que es podria arribar de definir com a agitació- tradicionalment alineats amb les tesis catalanistes, també les capçaleres de Godó i Zeta s’han vist arrossegades pel debat sobre el futur estatus polític de Catalunya.

El Periódico va dedicar ahir el seu Quadern del Diumenge a preguntar-se si Catalunya va cap a la independència i en l’edició digital ha agrupat tots els articles al voltant del tema en l’especial “El repte de la Diada”. Aquesta vegada –i a diferència d’altres mobilitzacions com les consultes- no sols ha informat puntualment de moltes de les accions realitzades per convocar a la marxa de demà sinó que hi inclou nombroses columnes d’opinió que reflexionen al voltant del pacte fiscal, l’encaix de Catalunya i Espanya i la independència. No totes aquestes, òbviament, són favorables a la secessió –i algunes ofereixen arguments en contra- però sí que s’hi observa un sentiment general en favor de l’avanç nacional i de com aquest pot ser una de les fórmules de sortida de la crisi. Amb el valor afegit, a més, que alguns d’aquests opinadors estan tan allunyats del perfil sobiranista clàssic com ho poden ser els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya o el “destapat” de columnistes habituals del diari, com Ramon Folch, que habitualment es centren en altres temes i que ara s’han llençat de ple a justificar la necessitat de l’estat propi.

La Vanguardia és una mica més discreta en el seu disseny i no inclou la Diada com un tema destacat. Encara així, el diari institucional per excel·lència reconeix l’Assemblea Nacional Catalana com un agent informatiu de primer ordre amb capacitat de “recordar” polítics de primera línia com Josep Antoni Duran i Pere Navarro que seran comptats com a independentistes. També, allunyant-se de la seva clàssica prudència, la seva anàlisi principal de política, signada per Jordi Barbeta, reconeix que la Diada marcarà el curs polític que tot just comença i que “ningú sap com acabarà”. L’editorial, però, manté el tarannà històric del diari i, en la línia dels mateixos Duran i Navarro, tracta de diluir la reivindicació independentista de la manifestació assenyalant que “reunirà a independentistes explícits al costat de molts ciutadans que, sense tenir una posició definida, desitgen expressar el malestar pel que consideren constants greuges contra Catalunya”.

Potser per arribar aquest posicionament aquests dos diaris han tingut en compte les opinions dels seus propis lectors. En aquest sentit, el fòrum obert per El Periódico preguntant si votarien a favor de la independència ha sortit una majoria aclaparadora en favor del sí, fins i tot “en el cas que es concedís el pacte fiscal”, segons una lectora citada pel diari. En l’enquesta de La Vanguardia es pregunta si s’anirà a la manifestació de demà amb un quasi unànime 91% afirmatiu dels més de 50.000 vots comptabilitzats.

Però no és la primera vegada que els dos diaris més llegits a Catalunya canvien la seva aproximació a l’independentisme, tal i com va certificar Mèdia.cat els dies posterior a la marxa del 10 de juliol de 2010. Aviat sabrem si aquest cop la tendència serà més perdurable, però sembla evident que l’actitud dels seus lectors en serà clau.