De la Teleporqueria al Twitterporqueria?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Fa uns dies vaig tuitejar: ‘Bastant fart amb el periodisme porqueria que volta per Twitter’, i vaig afegir-hi una etiqueta on demanava ‘que la quantitat no ens faci perdre la credibilitat’. Quan parlem del ‘soroll’ que ens trobem a la Xarxa ho podem enfocar des del punt de vista individual, com ens afecta a nosaltres com a usuaris. En aquest aspecte, per resoldre-ho, ens cal una bona gestió del temps i conèixer les eines de monitorització adequades. Però, a mi el què em preocupa més és com ens afecta a nivell de professió, de negoci i com a col·lectiu d’usuaris dels mèdia. Ho sabem, però seguim repetint el mateix error. Busquem el tema cridaner, el titular graciós i el click fàcil i ràpid, el que fa créixer l’indicador quantitatiu, però obviem que aquest per si sol no ajuda ni a la qualitat del producte ni al negoci. I, el què és pitjor, una mica pot fer gràcia, però portat a l’extrem (com està passant en alguns mitjans suposadament seriosos) ens fa perdre el temps i ens desinforma. Arribats aquí, la marca periodística que aposti per aquesta via pot perdre credibilitat. El què pot funcionar per al negoci d’una televisió privada no és directament transportable a un mitjà de comunicació digital. Temps al temps. Ah! I, qui estigui lliure de culpa que llanci el primer tuit!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.