Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ahir el Ple del Congrés espanyol va rebutjar definitivament la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense fronteres” que demanava un marc legal per a que qualsevol televisió autonòmica es pugui veure al conjunt del seu marc lingüístic. La decisió es va prendre gràcies a la majoria absoluta del PP que –juntament amb UPyD- van votar no a la proposta, mentre que la resta de la càmera hi votava a favor.

En aquest sentit, tan Levante com Las Provincias coincideixen avui a destacar al titular el vot en contra del PP mentre expliquen que “tots els grups d’esquerres i nacionalistes van coincidir en dona suport a la iniciativa”. Precisament els dos diaris recullen l’aferrissada defensa que el Secretari general del PSPV, Ximo Puig, va fer del dret dels valencians a veure TV3 i dels catalans a veure Canal 9 i del seu recordatori de les paraules de l’actual president de la Generalitat, Alberto Fabra en aquest sentit quan encara era alcalde de Castelló.

Però cap de les dues cròniques recorda –Las Provincias sols ho menciona en el resum de la declaració del diputat d’Esquerra Unida Ricardo Sixto- que van ser precisament els socialistes els que van vetar la tramitació de la ILP al Congrés durant més d’un any en un fet insòlit durant els darrers 30 anys. Aquest fet va impedir que la proposició de llei arribés a debatre’s durant l’anterior legislatura quan els grups parlamentaris que ahir van votar-hi a favor tenien majoria. De fet, el llavors president de la Mesa del Congrés, José Bono, no va acceptar prendre en consideració el text avalat per 651.000 persones fins que ja s’havia anunciat l’avançament electoral i ja era impossible que la ILP es votés en la passada legislatura. Va ser llavors quan el PP es va abstenir en la votació, aplanant el camí de la proposta de llei i mantenint la incògnita sobre la seva possible aprovació fins ahir mateix.

Tant PP com PSOE han adduït la dificultat tècnica i l’alt cost econòmic de la proposta per rebutjar-la, arguments que des d’Acció Cultural del País Valencià, entitat impulsora de la ILP, sempre s’han rebatut com “fal·làcies”.

Aquesta ILP va ser signada per 250.000 valencians, un 12% del cens electoral, fet que podria explicar els constants dubtes i contradiccions, tan del PP com del PSOE a l’hora de defensar-la mentre eren a l’oposició però rebutjar-la un cop arribats al poder.