L’anunci sorpresa que la Generalitat tenia una inversió alternativa a la de l’Eurovegas –just l’endemà que se sabia que l’opció escollida, en cas de fer-se, seria Madrid- va tenir un suport unànime en els mitjans catalans i La Vanguardia fins i tot hi va dedicar una editorial tan eufòrica –i més en un diari que presumeix de prudent- com la titulada “Per l’èxit de BarcelonaWorld”.

Però l’autèntica sorpresa era en realitat que el projecte venia presentat per Enrique Bañuelos, el promotor immobiliari valencià, fundador d’Astroc i conegut pels seus anuncis de grans projectes espectaculars que mai arriben enlloc. Però l’esperit crític i l’escepticisme que es podria haver esperat van ser substituïts als diaris de Barcelona per les espectaculars xifres d’inversió i llocs de treball ofertes per la pròpia empresa i sense donar massa detalls, repetint en bona part l’errada que ja s’havia comès amb Eurovegas, quan va resultar evident que era impossible que aquest projecte ocupés una quantitat tan elevada de persones.

Per fer possible aquest entusiasme, aquests rotatius han hagut de maquillar –amb matisos- la bibliografia de Bañuelos per tal que no afloressin de forma automàtica els dubtes obvis que despertarien una aliança amb un personatge amb aquest passat.

Així, per exemple, El Punt Avui publicava una peça de l’ACN on es destaca l’“habilitat” de Bañuelos per “saber deixar la partida a temps” i vendre la seva participació a Astroc poc temps abans del seu enfonsament. Que aquesta operació va costar els diners de la resta d’accionistes i va acabar als jutjats –en un cas desestimat- no en parla la peça. En canvi sí que fa referència a que les accions d’Astroc van passar dels 6 euros als 70, però no que ara en valen 0,05. El seu pas per Brasil  s’explica que  “començaria explotant interessos immobiliaris, però que també es diversificaria cap a altres sectors com l’energètic o l’agroindustrial” sense explicar amb quin èxit.

El titular d’El Periódico presenta Bañuelos com “un dels màxims símbols de l’època daurada del ‘boom’ immobiliari espanyol”, obviant que també va simbolitzar-ne l’enfonsament, el que queda per al text interior. I com El Punt Avui menciona l’espectacular pujada de les accions d’Astroc però no l’encara més espectacular caiguda i la seva activitat ratllant la il·legalitat es defineix com que “va saber salvar la seva fortuna personal, va abandonar Astroc i altres inversions i va emprendre una discreta retirada”. Es menciona que “va voler aixecar una Spanish Tower” a Nova York, un projecte espectacular anunciat amb tota la pompa –paella gegant al Central Park inclosa- que mai va arribar enlloc, com tants d’altres proposats per l’empresari.

Per la seva banda, l’Ara, que primer va publicar el perfil de l’ACN –amb una versió encara més laudatòria que la d’El Punt Avui– per l’endemà publicar-ne un de nou d’elaboració pròpia que a pesar d’un prometedor titular –“Torna Bañuelos, un dels protagonistes del ‘pelotazo’”- a penes aporta cap informació crítica amb l’empresari.

En canvi La Vanguardia és una mica més crítica i ja a l’avantítol anuncia que Astroc “va fer fallida després de l’explosió de la bombolla arrossegant milers d’accionistes”. Ja al text s’explica les complicacions legals del seu abandonament de la immobiliària que havia creat i avisa que “encara es desconeix l’evolució” dels seus projectes al Brasil. Però passats aquesta apunts l’article se centra en fer un perfil totalment personal, on es destaquen els seus “orígens humils”, el seu “caràcter reservat” i en que diferents “fonts coneixedores” destaquen aspectes com la “seva intel·ligència”, “rapidesa de reflexes”, “capacitat d’anticipar-se”, etc.

I això que per aconseguir una versió diferent sobre Bañuelos no cal acudir a discrets digitals o a premsa alternativa. La versió oferta per El País deixa clar que el valencià torna “després de fracassar el seu intent empresarial a Brasil”. Centrat en l’etapa brasilera, l’article és força contundent sobre el resultat de l’aventura. Segons la premsa local, Bañuelos seria “voluble e impulsiu” i li haurien donat el malnom d’“Antonhita, la Fantàstica”. El periodista destaca –dada important per als catalans- que “no ha culminat cap dels seus projectes” entre els que cita la construcció de 6.000 habitacions d’hotel i “altres molts” en energia, medi ambient o clíniques d’estètica. També explica que l’enfrontament amb els seus socis –que segons l’article l’haurien impulsat a deixar Brasil- va venir quan va intentar vendre terres per valor de 400 milions d’euros amb el que hauria guanyat unes comissions personals d’entre un 2% i un 20% dels resultats, el que “va indignar la resta d’accionistes”. Finalment acaba assenyalant que, a pesar de la seva energia inversora, les accions de la seva empresa, Veremonte, no acaben d’enlairar-se.

Qui sí ha recordat l’etapa valenciana de Bañuelos ha estat el periodista econòmic Javier Alfonso, corresponsal al País Valencià del digital especialitza El Economista. Al seu article, Alfonso emfatitza els nexes de l’empresari amb projectes com Terra Mítica, Paramount, Parque Ferrari o Mundo Ilusión, que, o bé mai s’han posat en marxa o, quan ho han fet, han estat un fracàs. I també defineix el tret definitori d’aquest tipus d’iniciatives: “els empresaris que les promouen no posen els diners, sinó la cassola, i el que anuncien sense dir-ho és que busquen pasta, emparats i aplaudits pel polític de torn, que en el pitjor dels casos acaba posant els diners de tots per a veure acomplerts els seus somnis”.