Passos enrere de la TV en català

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dues males notícies per a la televisió en català, aquesta setmana. El mateix 11 de Setembre, mentre una mobilització històrica col·lapsava el centre de Barcelona a favor de la independència de Catalunya, el Ple del Congrés de diputats rebutjava definitivament la ILP, impulsada per ACPV i amb un suport de més de 650.000 persones, que pretenia permetre la reciprocitat de les emissions de les televisions autonòmiques entre comunitats d’una mateixa llengua, és a dir, per permetre l’arribada de TVC al País Valencià.

Primer va ser la dilació cínica del govern del PSOE qui no va permetre prosperar la ILP. Ara, ha estat el PP qui s’ha encarregat de rebutjar definitivament la iniciativa, amb el suport dels ultranacionalistes d’UPyD. El resultat és que, de nou, ha quedat clar el nivell de salut de la democràcia espanyola pel que fa al respecte de la diversitat cultural, la llibertat de comunicació i el respecte a la voluntat ciutadana.

Però les males notícies per a la televisió en català no només arriben de fora. L’endemà mateix de la manifestació d’aquesta Diada particular, el nou consell de govern de la CCMA ha fet públic la “fusió” de dos dels canals de Televisió de Catalunya, el Canal33 i el Super3. Això és la liquidació d’un dels canals de la CCMA. En ràdio, l’anunci inclou també iCatFM, que deixa les emissions convencionals i es converteix en una emissora d’Internet.

El PP potser encara no ha estat capaç de llegir les repercussions de la manifestació d’aquest 11 de Setembre. Aquesta incomprensió cap a Catalunya, però, no li ha impedit continuar el seu full de ruta. I en matèria televisiva, es pot apuntar dos èxits. El primer, -aquest compartit amb el PSOE- mantenir el desmembrament del mercat televisiu dels Països Catalans. El segon -i aquí no ha estat pas amb el PSOE amb qui comparteix l’èxit-, aconseguir implementar part del seu programa electoral en matèria televisiva a Catalunya, en reduir el nombre de canals de TVC. Esperem que el aires que comencen a bufar a la política catalana puguin capgirar la situació en aquesta matèria i es deixin de fer passos enrere.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.