Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Diu la història que Al Capone va ser condemnat per evasió d’impostos ja que la resta dels seus crims no podien demostrar-se. Doncs a l’entramat de concessions televisives al País Valencià li ha passat una cosa semblant. El Tribunal Suprem espanyol ha sentenciat l’anul·lació de 42 llicències de TDT locals atorgades el 2005 ja que es va produir un error insalvable en el procés de ponderació i valoració de les propostes presentades, que es va subcontractar a una empresa privada –Doxa Consulting- quan aquesta era una competència “pròpia i indelegable”.

Així doncs, ha estat un error formal del procediment d’adjudicació de les llicències –motivat sols per la voluntat de pagar comissions a empreses amigues, tal com va denunciar la diputada de Compromís, Mònica Oltra, a les Corts- el que n’ha acabat provocant l’anul·lació i encara després de revocar una sentència del TSJCV que va validar el procés.

En canvi, els incompliments de fons de la llei perpetrats per la majoria de cadenes no han estat mai investigats ni sancionats. I això que no resulta massa complicat de fer. Sols encenent la televisió es pot comprovar que els canals adjudicataris a Elx –per posar l’exemple que ha motivat la sentència del Suprem- no compleixen les obligacions legals que tenen com a cadena local. Així, Libertad Digital emet la seva programació completa des de Madrid, pràctica expressament prohibida, Veo7 –propietat de l’empresa que edita El Mundo- ha llogat la seva freqüència, el que tampoc està permès, i Tele7 –coneguda popularment com TeleGürtel- va tancar sense tornar la llicència però deixant de pagar el lloguer dels repetidors, que ha de ser assumit per la resta d’usuaris del multiplex. Cap d’aquests tres canals, a més, mai ha emès el 25% de la seva programació en valencià ni un 20% de producció pròpia, totes aquestes condicions obligades per la llei i acceptades per les empreses adjudicatàries a l’hora de presentar-se al concurs.

Però la Generalitat no sols no va obligar cap empresa a retornar la freqüència sinó que fa aproximadament un any –ja amb Alberto Fabra a la presidència- va prorrogar-les fins el 2026.

Les víctimes d’aquestes decisions són sobretot la xarxa històrica de televisions locals valencianes,  –arrelades al territori, amb programació local i majoritàriament en valencià i vinculades a la societat civil- i de les quals només en van sobreviure set, que van ser obligades a tancar tal i com va denunciar un informe de Mèdia.cat. Tampoc InfoTV, l’únic canal privat amb voluntat d’arribar a tot el País Valencià que emetia en analògic, va aconseguir cap freqüència en digital.

Les raons d’aquesta política que va empobrir l’oferta televisiva valenciana, amb canals en negre, reemissions contínues, continguts de baixa qualitat i pràcticament en castellà –com els crims d’Al Capone- no es poden demostrar, encara que, com reconeix Juli Esteve –director d’InfoTV- es poden sospitar. I no serien altres que la voluntat de controlar ideològicament el panorama televisiu.